Tu abans molaves

Cerdanyola del Vallès era una ciutat universitària. Dic "era" perquè, des de uns anys cap aquí, les opcions d'oci per a joves cada cop semblen més minses. Arribar a Cerdanyola era una meravella per al jove universitari: una ciutat al costat de l'Autònoma, de petites dimensions, que acollia una gran quantitat de nois i noies joves, amb noves idees i nous projectes. En resum: una ciutat estimulant.

 

Però si alguna cosa vol fer un estudiant jove a una ciutat universitària senzilla i plena de cultura és tenir espais nocturns de germanor i trobada, llocs estimulants on poder expressar la seva joventut amb tranquil·litat i sense embuts. En resum: vol oci nocturn. Per algú que ve disposat a fer de Cerdanyola la seva llar d'estança universitària i a dedicar-hi les valuoses hores extraacadèmiques, això és imprescindible.

 

Ara bé : què ha passat amb ambients tan estimulants i amb tant arrelament juvenil com la Sala Circus, obligada a tancar per tenir massa èxit? Què va ser d'aquell bar musical tan prometedor, el Budha, que s'emplenava cada dissabte després de la seva reinauguració? On és l'esperit del mític Mundo Caníbal, lloc de referència al teixit juvenil del Vallès?

 

Què queda a la ciutat per als joves que no s'acostumen a la peregrinació nocturna, a un oci que té vergonya i es veu relegat a la perifèria asèptica de les naus industrials?

 

Si no treballem contra la forta corrent del centralisme barceloní amb aspectes tan mundans i alhora tan importants com què fer el dissabte a la nit, condemnarem el testimoni d'uns joves a oblidar aquella ciutat que els va acollir en l'etapa més significativa de la seva vida: la universitària.