El temps en un canell

De sempre, les persones han volgut conèixer el pas del temps i han establert les formes adequades a cada situació. Dins el món antic, agrari, normalment s’ha fet al voltant del sol, amb els rellotges de sol a les parets. Amb l’aparició del món urbà, va aparèixer el rellotge mecànic de butxaca, que normalment es guardava a una butxaqueta de l’armilla. Encara que al món rural, amb l’aparició dels texans de Levi’s, la peça de roba més utilitzada al món occidental, van inventar una butxaqueta petita, dins la butxaca dreta, per guardar-lo.

Amb el desplegament de la societat industrial, on els paradigmes eren la centralització i la uniformització, amb la corresponent productivitat, apareix el mantra de què el temps és or i no deixis per demà el que puguis fer avui. Aquí apareix el rellotge de polsera, acompanyat de cronòmetres, despertadors, etc. El primer rellotge de polsera normalment es comprava per la comunió i, com moderna cadena, arrosseguem fins a la mort. Sí? No, molts pensàvem que estava lligat a la situació laboral i l’arraconaríem amb la jubilació. Ho vaig intentar... però el trobava a faltar. Pensava, si vull conèixer l’hora només he de mirar el mòbil, que avui tothom en portem un a sobre. Però no, mirem el canell, com animals ensinistrats.

Ben intencionadament, les meves filles em van regalar un smart, d’aquests moderns. Atenció! A més m’informa de l’activitat diària, de la nutrició i el pes, és brúixola, puc fer pagaments, tinc mapes, fa electrocardiogrames i em diu el nivell d’oxigen en sang... Miro els canells de les persones i gairebé tothom en du. Però ja no duen rellotges de polsera. O bé duen joies de canell (robatoris llaminers que es produeixen a dojo) o màquines intel·ligents que ens expliquen mitja vida. El meu és bonic. Encara que no el sàpiga fer servir i només l’utilitzi per a mirar l’hora.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.