Tancat per reformes. Discupleu les molésties

 

"Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi se salvés, mai no ha entès ningú perquè sempre parlo del meu món perdut". Aquestes paraules tan clares i profundes del mestre Salvador Espriu podrien definir com em sento i el que tracto d'explicar. És clar que jo no tinc ni un àtom de la grandesa d'Espriu, però de forma gens tràgica i allunyada de tot dramatisme, m'agradaria informar a tots els lectors d'aquesta secció, que sé que sou molts, cosa que m'omple de joia i d'agraïment, de dir-vos que estaré un temps absent. A la Contra tanca la persiana un temps prudencial per tal de tornar amb més ganes, idees i propostes.

Estem al mes de novembre, l'octubre passat va fer 8 anys que vaig inaugurar aquesta secció setmanal d'opinió, crítica, informació, cultura o simplement d'entreteniment. 8 anys escrivint cada setmana, gairebé 400 articles. Durant aquests 8 anys he vist com canviava el Tot Cerdanyola, el poble de Cerdanyola, Catalunya, Espanya i el món. També he vist com he canviat jo. La meva vida, el meu paradigma personal, les meves pors i les meves esperances. Si no arriba la fi del món, si no em moro i si el Tot Cerdanyola segueix endavant, jo mai deixaré de faltar a la nostra cita setmanal, però ara mateix, a 23 d'octubre del 2018, he d'agafar el que es diu en anglès un 'Time-out', una 'Pause', un 'Stand By'... collons, parlant clar i català: desconnectar un temps per reflexionar i atendre afers personals d'importància. Humilment, després de tant de temps, crec que m'he guanyat el dret de poder desaparèixer unes setmanes sense cap mena de conseqüència, inclús, potser ni tan sols és notarà l'absència de A la Contra, qui sap?

El cas és que un servidor de vostès ha de retirar-se un temps per afers personals que no crec que importin a ningú i que només passen per valors de prioritat i motivació. Jo estimo escriure, de fet crec que és l'únic que sé fer mínimament bé, i poder fer-ho cada setmana a la premsa del teu poble, per tots vosaltres, al poble on vius i que t'estimes, per a mi és un honor, però de vegades a la vida apareixen fets que condicionen i t'obliguen a deixar el que estaves fent per reflexionar i atendre qüestions vitals. M'enteneu? Mai us heu dit "para un moment i pensa que estàs fent!"? Doncs, amics i amigues, això que tothom necessitem un temps per les nostres petites coses, petits calvaris i problemes a resoldre. El paler i la fortuna més gran són que espero que tots m'entendreu i que d'aquí a poques setmanes ja us estaré donant pel sac un altre cop amb els meus articles. Tot esperant la tornada amb vosaltres s'acomiada afectuosament, Danny Romero Mas, un amic i servidor de vostès.

I així com començava amb unes paraules d'Espriu, m'acomiadaré amb unes altres igual d'especials per a mi, d'en Miquel Martí i Pol: "Només vivint, amb tot el risc i tota l'esperança, reconduïm la vida", jo espero reconduir-la i seguir escrivint 8 anys més.

Aloha.