RELATS - Danny Romero: "Setembre de nou"

L'últim dia de vacances vaig decidir emportar-me un tros de mar de record. Així que el vaig doblegar i el vaig guardar dins la butxaca interior de la maleta amb molta cura de no mullar la roba. En arribar a casa no vaig saber on posar aquell bocí de platja i al final vaig acabar per trobar-li un espai en un calaix de la còmoda de l´habitació. D´aquella forma, si arribava cansat a casa per la tarda l´estirava a la banyera i nedava una estona. Si m'avorria intentava pescar i així ja tenia el sopar. Si em trobava trist m'asseia davant d´ell i em calmava amb la remor de les onades. Quina joia poder tindre un tros del Mediterrani per a mi sol. Tot anava be amb el meu bocí de Costa Brava fins que un dia, al entrar per la porteria, vaig notar una flaire a sal, després, vaig veure varies gavines que,  sortides del calaix, es van posar a volar pel veïnat, uns crancs voltaven amb les seves pinces obertes  i la sorra fina s'escampava pel terra d eles escales. Ara tinc a tot els veïns excitats. Surten de les seves cases amb xancletes i banyador,  i, agafant la seva parcel·la prop de l´aigua cristal·lina, han col·locat les seves hamaques, para-sols i tovalloles. I amb la dolça claror de l´hora daurada de la tarda el president de la comunitat em comenta que estan pensant d´obrir un xiringuito en el primer replà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.