El meu sogre explica una història dels seus besavis digna de Valle-Inclán. Ells, en Pascual, home ronyós, i la Luisa, dona digne, vingueren a Barcelona des del seu Terol natal. De família benestant, ella es ruboritzava del tarannà matusser d'ell, qui es passejava pel Raval amb aspecte descuidat. Sovint recollia coses del carrer enervant a la bona de la Luisa. Un dia de l'any 1945 en Pascual es va trobar una espardenya i la va pujar al seu pis del carrer De l'Hort de la Bomba dient, "Mira que me he encontrado Luisa!", en veure allò, tant vergonyós com inútil, la dona exclamà; "Pero alma de cántaro ¿qué vas a hacer con una sola alpargata? Indignada, un cop hagué marxat el marit, agafà l'espardenya i la va llençar pel balcó anant a parar de nou al carrer. A la nit, un eufòric Pacual entrà a casa amb la mateixa espardenya a la mà cridant, "¡Mira Luisa: he encontrado el otro par!".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.