RELATS - Danny Romero: "Com cicatritzen les ferides"

Quan vaig veure la cara del pacient que tenia sobre la taula d'operacións no vaig donar crèdit, més quan vaig llegir el seu nom a la fitxa: Ramon López Carrasco. Era ell. No l'havia tornat a veure en 30 anys i ara era davant meu, crític i inconscient, a mercè de la meva perícia com a cirurgià, la seva vida em pertanyia, el seu futur a les meves mans. Mentre operava, em van acudir a la ment records del collegi, "Eh tu, el rarrito, per què no vas a jugar amb les nenes?", "Una altre cop al despatx del director? Segur que et toca la pilila", o "A veure quan aprens a jugar a futbol; marica". Jo, aquell nen callat, tímid i prim era la burla constant d'en Ramon, carismàtic, fort i líder de la classe. Ara tenia l'oportunitat de venjar-me: tan sols un lleu error, un mal tall aquí o una sutura de menys allà i, oh, mala sort, "l'operació no ha anat bé, no ho ha pogut superar, vam fer tot el que vam poder", ningú em culparia de res... però, què dimonis estic pensant?!, em vaig dir recordant el meu jurament hipocràtic. A més, els nens són cruels i d'això ha passat molt de temps, aquest tipus d'experiències són les que ens endureixen davant la vida, pensava mentre unia artèries i plorava en un racó del pati. "Ja hem acabat", vaig dir al meu equip, "Tot ha anat molt bé, li hem salvat la vida. A veure com cicatritzen les ferides".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.