RELATS - Danny Romero: "2x1"

Un dia em vaig adonar que la meva vida era una merda. Passava el temps i per més que el fregava, aquell sentiment de tristesa continuava enganxat a mi. Després de donar-li voltes, vaig arribar a la conclusió que només hi havia dues solucions. Una era marxar ben lluny, canviar d'aires, anar-me'n a algun lloc on no conegués ningú, un racó on oblidar i tornar a començar. L'altre camí era el suïcidi, un son etern que em donés la pau que tant anhelava. Però passaven els dies i no tenia ous per fer res, em sentia tant culpable per la meva inacció que encara em trobava pitjor. El pes de la tragèdia que duia a les espatlles era insuportable. Llavors, la llum freda de la veritat se´m va aparèixer en forma del consell d'un amic: "Ves al psicòleg". Al cap d'uns mesos, quan la frustració m'estava menjant per dins com un càncer, a contracor, vaig demanar hora al psicòleg. El dia de la visita fia tard, corrents vaig dirigir-me cap a la consulta, vaig travessar un carrer sense mirar i un cotxe em va atropellar. Em van portar a un hospital molt lluny d'on jo era, a l'hospital de la capital, on no em coneixia ningú. Vaig estar unes setmanes allà tot sol, però, per primer cop en molt de temps, vaig retrobar certa calma. Però de sobte vaig patir un aneurisma i vaig morir. Ara estic aquí, on, per estrany que sembli, encara he de discernir si estic bé o malament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.