Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Que en el país amb més sol d'Europa les plaques solars siguin un delit, SÍ que és un insult! Una cosa és escriure, cantar o teatralitzar el teu desig de matar a algú i un altre molt diferent és fer-ho de veritat. Des de l'alba de la humanitat l'Art sempre ha estat una via per on poder rebentar, per on desfogar les nostres contradiccions, després, en la vida real, en societat, a través de l'ètica i la raó, ens tolerem i ens controlem. Si ens neguen el dret a imaginar i a crear estan matant part de la nostra essència. Escric això el diumenge que la guàrdia civil va denunciar a l'Evaristo, de la Polla Records, per les lletres d'unes cançons que porta 30 anys cantant. Estic flipant. Tinc el criteri i vida suficient per a veure que aquest país no xuta.
Quan Quevedo digué, "escoja su majestad", a la reina Isabel de Borbón, no li passà res, però el poeta ja va estar a presó alguns cops, Quevedo sentència, "Donde no hay justicia es peligroso tener razón". Ara, 4 segles després, s'ha judicialitzat la política i s'ha polititzat la llibertat. Per a mi hi ha tres llibertats bàsiques: Pensament, Elecció i Expressió, si ens les treuen, serem els seus esclaus, robots o ovelles. Analitzant la Transició i els anys 80 fins a mitjans dels 90, la castració cultural actual és insòlita!
El raper Valtonyc és condemnat a presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. Bé, a mi no m'agrada que es faci servir la música per insultar, per escampar l'odi, per ser ordinari i oportunista, la música, com a part de la cultura, és quelcom més elevat i sublim. Li diria a aquesta criatura titella indepe que tingués més perspectiva estètica i cultural i dignifiqués a artistes combatius de veritat com Bob Marley, Bob Dylan, Victor Jara, Woody Guthire, Lluis Llach, Jaques Brel o The Clash. Els hi diria als pesos pesants de la cultura nacional, els Sabina, Pérez Reverte, Alaska, Almodóvar o Belasco que es mullesin a favor de la llibertat d'expressió si tan progres són, o a cas, des dels seus palaus ja no recorden contra què van lluitar als 70? Espanya està en un immobilisme o involució que em fa fastig. L'art pot ser subversiu i contestatari d'una forma més elegant i intel·ligent.
Tot i això, no em queda un altre que defensar el dret a què els Valtonyc i cia tinguin la seva llibertat d'expressió, malgrat el seu pèssim gust musical i nul talent per la ironia i la lírica. Els 16 Jutges, Paco Ibañez, Pepe Rubianes o Albert Pla, sí que foren mestres a l'hora de ser mordaç però elegant. Ara, recordo en Tierno Galbán, alcalde de Madrid, quan al 84 dir allò de, "A colocarse todo el mundo!" Recordo la fornada de grups Punk com Ska-P, Kortatu o Cicatriz, qui amb total llibertat vomitaven sobre l'Església, el Govern, La Policia i la Monarquia. Recordo l'acudit de l'Arguiñano al seu programa de cuina: "¿Cuál es el rio más largo de España? El Guardiacivíl (sic.Guadalquivir), porque nace en Sevilla y muere en el Bilbao", i no passava res! Tothom té el dret a no escoltar, que facin el que vulguin, a mi no m'ofendrà.
Sabeu que als Estats Units pots cremar la bandera o cantar el que et doni la gana amb l'empara de la constitució? Ara crec que Espanya és un país cranc, que va enrere. O, que aquells aires de llibertat i moviment cultural dels 80 varen ser una falsa il·lusió per demostrar que podíem viure en una democràcia. Un BOOM dissenyat i permès per les altes esferes, les mateixes que ara, 30 anys després, continuen al Poder i foten a la gent a la garjola per dir el que pensa. Ens haurem de tornar a amagar per poder expressar-nos? Tenia raó el mestre M.V Montalban: "contra Franco vivíem millor". Per cert, si han d'empresonar a tothom amb caràcter retroactiu, jo sóc el primer, tots ens hem cagat en algú algun cop, o no?