Ara que Nadal queda lluny i les il·lusions canvien, assumiré el risc de quedar com l’aixafaguitarres de les festes infantils, tot i que la canalla ho entendrà millor que els adults.
Potser recordareu la cavalcada de reis de l’any 2019, quan l’ajuntament, amb bona intenció, va regalar 2100 globus il·luminats amb leds, que després del parèntesi pandèmic, fins a la darrera cavalcada, van mutar en uns bastons tous també il·luminats. Doncs això no és una crítica als detalls per la mainada; cal posar l’accent a les aparentment inofensives piles de botó que van incorporades a aquestes joguines i el seu poder contaminant allà on queden abandonades.
La proliferació de petits estris que requereixen baixa energia, sigui en forma de piles o bateries recarregables, ens genera molta comoditat, però també molts inconvenients sobre els quals cal una reflexió. Sembla que darrerament es van associant a objectes d’un sol ús o a productes de baixa qualitat amb una vida inferior a la duració de la pila i, no ens enganyem, el baix preu, la dificultat de reparar i la facilitat de camuflatge fa que acabin a mil llocs menys al punt de reciclatge.
Ens excusem obrint debats legítims sobre la transparència del reciclatge, si calen punts nets més propers, si ja paguem l’impost, necessitat vs. comoditat, que si la responsabilitat és dels fabricants, etc. però la tossuda realitat natural mana i aquests contaminants estan acabant dins els ecosistemes. Cal que tinguem cura per minimitzar el seu impacte ambiental, incloent-hi a qui ens cobra per reciclar, de qui esperem que sigui exemplar i pedagògic. Com deia l’àvia... No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.