OPINIÓ - Toni Álvaro: "Tot passejant pel Blues"

Passejant pel primer cap de setmana del XXXII Festival Internacional Blues de Cerdanyola un es reconcilia amb aquella boja idea sorgida una nit de ràdio i celebra haver contribuït d’una o altra manera, ja sigui organitzant, assessorant o com a públic ras, a mantenir viu el certamen, evitant la temptació que cada tantes cantonades en convida a plegar.

Veure carrers i places plenes de gent exsudant felicitat, regant la ciutat per fer-la més habitable, t’ajuda a respirar compassadament sense haver de comprar manuals d’autoajuda ni fer cursets d’espiritualitat passada de pàtxuli. El blues és una música de resistència i alegria de viure malgrat les ressaques emocionals de cors i ossos trencats. I això estreny llaços, fa comunitat.

I no parlem solament de blues, perquè el Festival sempre ha volgut obrir-se a altres sentiments d’arrel negra sobre els quals fer créixer un estat d’ànim que ens enforteixi, que d’això van aquestes músiques nascudes als camps de cotó, d’alimentar les ànimes i fer gaudir els cossos. O jo què sé.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.