OPINIÓ - Pol Montemayor: "¡S’ha acabat, abaixem els lloguers! 23N, una manifestació obligatòria"

A Cerdanyola del Vallès, com a moltes altres ciutats de Catalunya, vivim un drama: les rendes del lloguer ens escanyen i tenim clar qui son els responsables. Per una banda, els rendistes: aquells pocs que concentren en mans privades el dret a un sostre, convertint-lo en un negoci d’allò més rentable. Per l'altra, els polítics, que miren cap a una altra banda, fent-los la feina fàcil i deixant-nos a nosaltres en la precarietat més absoluta.

A Catalunya, el lloguer ha augmentat prop del 60% des del 2014, mentre els salaris amb prou feines han crescut un 20% segons l’Idescat. Les llogateres cada dia som més pobres i no és casualitat, és el resultat de l’especulació immobiliària. Qui penseu que compra els pisos a dia d’avui? Nosaltres, no. Segons l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, en els últims anys, un 60% de les compres d’habitatge es paguen al comptat, i en la meitat dels casos, el comprador és una empresa amb 8 immobles o més. Especulació pura i dura. 

La situació és insuportable i els rendistes viuen a costa nostra. Siguin petits o grans propietaris el negoci és el mateix, fer diners d’un dret fonamental com l’habitatge. Aquest negoci els surt molt rentable i a nosaltres molt car. Actualment, el 40% del nostre sou va directe a les seves butxaques. A més, es tracta d’un cercle totalment viciós, cada vegada paguem més per un pis cada cop més vell i en pitjor estat i no et pots queixar per la por i l’angoixa que et facin fora. El lloguer no és només un robatori; és un xantatge. 

Però com sempre, tot això no seria possible sense la complicitat dels governants. Els polítics parlen molt, però actuen poc i no ens hauria de sorprendre, ja que son part interessada. Al Congrés, 350 diputats acumulen 650 habitatges en propietat (que hagin declarat). Els polítics treballen pels rendistes, literalment. Joan Clos va passar de ser alcalde de Barcelona i, després, ministre d’Indústria a ser el president d’Asval, la patronal dels grans propietaris. Isabel Pardo de Vera, de secretària d’Estat de Transports, també a presidenta d’Asval. La llista d’exemples indecents de portes giratòries no l’acabaríem mai. Tenim clar que no podem confiar en uns representants que no entenen què vol dir viure amb la inseguretat de ser llogatera i que, directament, treballen pels interessos de la patronal immobiliària.

Cal deixar-los clar que la solució no passa per un Bono Joven o per un sistema d’ajudes al lloguer únicament simbòlic. Cal aturar l’especulació i limitar els preus del lloguer, el mercat no és una opció. Les llogateres estem fartes de la inseguretat, de la por i de la precarietat. Això sí, també sabem que som més, moltes més. Som la majoria, i tenim el poder de canviar les coses.

A la manifestació del 23 de novembre ens plantarem. No es tractarà d’una protesta puntual, serà un avís de tot el que vindrà. Ja no volem promeses ni bones paraules, volem solucions. Si no ens les donen, ens les prendrem nosaltres, tenim eines de sobres. Si ens organitzem i lluitem, tenim la paella pel mànec. Si les llogateres no paguem, els rendistes no cobren, així que els podem fer caure el negoci.

Com serien les nostres vides si no haguéssim de pagar la meitat del sou en lloguer? Molt millor, oi? Doncs lluitem-ho, el canvi no vindrà sol. Ens veiem el 23 de novembre a les 17:00 a la Plaça Universitat de Barcelona, o a les 15:45 a la l’antiga biblioteca de Ca n’Altimira per anar-hi des de Cerdanyola. És el moment de dir alt i clar: S’HA ACABAT, ABAIXEM ELS LLOGUERS!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.