Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
El passat 30 de gener, tot coincidint amb el Dia Internacional de la Pau, vam commemorar el 25è aniversari de la plantada que va fer en Lluís Maria Xirinacs davant del Palau de la Generalitat per tal que es constituís una Assemblea dels Països Catalans que generés la declaració d’independència. No va ser aquesta l’única acció reivindicativa que va protagonitzar: recordem la plantada davant la presó Model, les diverses vagues de fam, o fins i tot la seva mort, voluntària i conscient.
Com va dir en Jordi Pesarrodona, el llegat d’en Xirinacs «ens marca el camí de l’alliberament nacional a través de la lluita noviolenta, amb tenacitat constància i perseverança». De fet, és en aquesta actitud de fermesa on hi podem trobar l’origen de moltes iniciatives sorgides des d’aleshores: les consultes sobre la independència de Catalunya, la creació de la mateixa ANC, o bé el referèndum del Primer d’Octubre.
En el mateix acte, i en representació d’Òmnium Cultural, en Genís Vives ens va recordar que «cal continuar picant pedra, cal persistir, com ho va fer ell, sabent que tornaran a venir temps millors». I sí, tornaran a venir temps millors, però només si actuem decididament perquè vinguin.
I per això cal una estratègia comuna: la lluita noviolenta, probablement l’única per a la qual no està preparat l’estat. No oblidem que la lluita noviolenta és, abans que res, lluita, i consta d’unes tècniques difícils de neutralitzar si es duen a terme de manera ordenada, organitzada i amb convicció. És més: és a l’abast de tothom, només cal conèixer-la i assumir-la.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.