Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Hom pot pensar que és un fet estrictament intern, però la votació a l’ANC sobre la llista cívica ha tingut més transcendència de la que podria semblar a primera vista.
En primer lloc, i en el cas d’haver guanyat el sí, l’ANC s’hauria abocat a la participació institucional, condicionant no només la seva pervivència com a entitat, sinó també directament les eleccions al Parlament. En segon lloc, perquè amb la victòria del no l’ANC ha apostat pel retorn a la mobilització, que és la seva raó de ser. Perquè en el fons, el dilema entre el sí i el no a la llista cívica era el dilema entre participació institucional i mobilització. O una cosa o l’altra.
Cal no oblidar que la llista cívica era el trumfo amb què jugava l’actual secretariat nacional, i tot i els recursos abocats ha vist com per segon cop els socis li tombaven una proposta (la primera, força maldestra, va ser respecte a la postura a adoptar davant les eleccions a Cortes espanyoles).
De les batzegades d’aquest secretariat nacional, l’ANC n’ha sortit atordida, però el panorama s’ha aclarit. Deslliurada d’aventures electorals que no li són pròpies, l’entitat recupera l’estratègia primigènia: la mobilització. Ara cal canalitzar-la amb un secretariat nacional renovat, que sàpiga sortir airós del pedregar en què ens trobem fa ja massa temps.
No ens enganyem: a l’ANC li costarà restaurar la credibilitat i recobrar el lideratge que s’havia guanyat dins el moviment civil independentista, però és un pas imprescindible -que no suficient- perquè el poble s’empoderi i torni a portar les regnes pel camí cap a la independència.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.