No perquè hagi minvat la revolta pagesa estan resolts els seus greuges. Vivim massa per impactes immediats i sembla que quan un fet no és notícia no existeix, però el malestar pagès és històric i tot justa ara només ha esclatat. De motius no en falta:
Els costos de producció han augmentat (combustibles, llavors, aliment per al bestiar...), mentre que els preus que cobren de les distribuïdores es mantenen per sota del costos. La globalització i els acords comercials internacionals amb estats on la normativa agroalimentària és més laxa i el preu de la força de treball més baix comporten una competència deslleial i insuperable.
La burocràcia que s’ha anat implantant els darrers anys afegeix una càrrega de temps i de tensió que en molts casos esdevé insuportable. Les restriccions d’aigua els castiguen especialment, i sobretot les explotacions petites sense gaire diversitat.
Cal un canvi de model agroalimentari, amb polítiques de suport a la petita pagesia. De totes maneres, els productes agraris finalment arriben a nosaltres i som nosaltres qui els comprem. Un canvi d’hàbits és imprescindible per facilitar el canvi.
En primer lloc ens hem de plantejar què comprem, on ho fem, per què aquest producte i no un altre. No ens costarà comprovar que del que paguem només una molt petita part arriba al pagès. Busquem productors locals o propers, minimitzem sempre que puguem les cadenes de distribució, comprem directament (potser no ho sabem, però a Collserola mateix hi ha centres de producció agrària), a través de fires, o en parades de mercat de confiança.
Per donar suport a la pagesia, la nostra eina és la bossa d’anar a comprar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.