OPINIÓ | Isidre Grau: "Del poble jardí a les noves muralles"

"Amb tants canvis, del poble llarg i prim s’ha passat a un terme més arrodonit i compacte"

El 2028 celebrarem els 200 anys del nostre nucli urbà i això ja ens dona idea de la joventut d’un poble que, d’espai agrari, va passar a ser lloc predilecte dels estiuejants vinguts de ciutat, que s’hi van construir grans sectors residencials amb torres. Aquesta convivència diversa i amable va saltar de cop a principis dels anys seixanta, quan es van implantar noves fàbriques (principalment, plàstics i ram del metall). Els senyors difícilment podien passejar al costat dels obrers i els plans d’expansió els duien cap a la costa. 

Els primers polígons de pisos van ser els de Bonasort, seguits dels de Les Fontetes, la Cooperativa La Puntual, Banús, Roma 2000 i uns quants etcèteres que van envoltar el nucli primitiu, alhora que anaven caient les torres del centre per aixecar-hi blocs de pisos. D’aquí ens ve la configuració actual, amb una alternança de pisos i les anomenades cases de poble, més abundants al carrer Sant Ramon i algunes prop de l’estació.

Amb tants canvis, del poble llarg i prim s’ha passat a un terme més arrodonit i compacte, incorporant els barris crescuts a Canaletes i prop de Montflorit. Ja no hi ha les indústries dels anys seixanta, però no ens hem tret de sobre l’etiqueta de ciutat obrera, amb els prejudicis que comporta quan s’estan edificant nous barris com els de la Plana del Castell i el sector Santa Teresa.

Ara que arriba a les llibreries Cerdanyola desapareguda, és una bona ocasió perquè cadascú valori què hi hem guanyat i hem perdut amb l’expansió urbanística.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.