És evident que les campanyes mediàtiques massives a gran part dels mitjans de comunicació, sumat al perillós populisme de les dretes, ha fet que la sensació d’inseguretat augmenti i es converteixi en una de les principals preocupacions dels ciutadans.
Les dades de la Junta Local de Seguretat assenyalen un balanç positiu de la seguretat a Cerdanyola l’any 2023, per exemple amb una disminució dels robatoris d’un 23,2%. Ara bé, allò que va quedar assenyalat és l’increment d’actes incívics, amb un total de 1.437 incidents, un 31% més que el 2022.
El problema és quan aquelles impressions subjectives es converteixen en preocupacions per fets reals com els que s’han viscut a Cerdanyola els darrers mesos, amb problemes tant de convivència com de seguretat. I són fets que eren latents i coneguts que, davant de la impunitat i la manca d’efectius policials (especialment l’estiu), s’han agreujat.
Està clar que cal diferenciar entre delictes i convivència, que cal tractar aquests fets des de molts prismes (social, educatiu, sanitari, espai públic...) i no només des del penal i d’agreujament de les penes que no tenen present ni les víctimes ni una visió integral de les possibles solucions. Però més enllà de canvis sistèmics, és urgent que l’Ajuntament prengui mesures i utilitzi els seus recursos econòmics i humans per a què hi hagi més presència policial als carrers, per millorar els serveis socials, per canviar normatives o per donar suport efectiu a les víctimes. No hi ha excuses per no fer-ho.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.