OPINIÓ - Fernando Saavedra: "La nova vella llei de l'amiant"

Reconec que quan vaig rebre la notícia envers la re-tramitació del projecte de llei per l’erradicació de l’amiant a Catalunya, em va ser difícil calcular el percentatge entre satisfacció i cansament.

Encara que a la llei li queden uns quants mesos de tràmits i implementació, si faig cas a la part optimista, puc dir que ja és hora de passar a l’acció i deixar enrere les inacabables fases d’estudi, valoracions reiteratives i tota mena de xerrameca poc productiva. També valoraré positivament aquest pas endavant per què cal reconèixer la feina feta i el compromís de moltes persones per donar forma a aquest complex projecte, que només el temps podrà jutjar si ha estat eficient. Dit això, a la part optimista, cal posar-li un gran asterisc tenint en compte la fatigosa progressió dels avenços a línia del temps de l’amiant.

Tinc dubtes seriosos. Primer, davant la interacció entre administracions, competències i territoris. Segon, per la legitimitat de les sancions quan l’administració que les imposa ha estat la primera a no fer els deures durant anys. Tercer, per derivar un nou cost de certificats i tràmits administratius en comptes d’agilitzar el procés. Quart, les dificultats de seguiment d’inspecció laboral davant l’atomització de les feines. Cinquè, com s’entendrà avui la necessitat de substituir un sostre d’amiant quan la prioritat és tenir un sostre.

Cal recordar que encara queda per desenvolupar el fons d’indemnització a les persones afectades (aprovat fa dos anys) i que encara no està clar si els treballadors de l’amiant entraran dins els nous coeficients reductors a la jubilació per haver treballat amb substàncies nocives per la salut. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.