De la immersió a l'emergència

Ara que hem constatat la farsa de la immersió lingüística, sigui per l'actitud acomodatícia i vergonyosa d'uns, sigui per la incapacitat o la indolència d'altres, vivim una conseqüència d'aquesta irresponsabilitat: l'ofensiva desacomplexada contra el català. Efectivament, aquesta ofensiva s'alimenta de l'apatia en la defensa de la llengua que, en conjunt, mostrem com a poble. En general, en els moments de major relaxament en la defensa dels nostres drets és quan més creix l'atac cap aquests. Prou que ho hem pogut constatar aquests últims anys.

Però la llengua no és un dret més, sinó l'estructura on es basa la personalitat del nostre poble. Així de clar: no seríem catalans sense el català. I això ho saben molt bé ells, més que molts de nosaltres. Per això no dubten en utilitzar un cop més la guerra judicial, ara contra la llengua, perquè no es tracta de l'arrogant protecció de l'espanyol, sinó de l'anorreament del català.

Davant d'això, hem de passar a l'acció. Ni laments, ni discursos. Tenim a mà una eina determinant: la desobediència. Element clau de la lluita no violenta, cal un gran convenciment per dur-la a terme, però l'èxit és proporcional a la fermesa mostrada. Mestres i professors els primers, però no podem deixar-los a l'estacada, i qui menys el Conseller d'Educació. La Conselleria i el Govern en ple han de deixar d'especular, de sotmetre's i d'encolomar-li el mort als directors dels centres. I tots nosaltres donar-los suport sense por i sense complexos, sense oblidar que tot el que fem ara minimitzarà els atacs al català i les seves conseqüències, però només amb la independència estarem en condicions favorables per salvar i desenvolupar la nostra llengua.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.