És vostè el titular de la línia?

És vostè el titular de la línia? Bona pregunta per fer saltar pels aires la pau interior més enllà de la molèstia telefònica, encara que, qui ens truca, estigui atrapat com moltes persones que paguem religiosament el que toca, quan toca.

La pregunta, aparentment innòcua, m’obre un reguitzell de qüestions majors que comença amb la imatge dels embolics de cables sense control a les façanes o penjant de pals destorbant a les voreres. Si estiro més el fil (mai millor dit) em venen al cap els talls de llum que ens fan la guitza de tant en tant o les fuites permanents d’aigua a les canonades de distribució. La cosa comença a escalfar-se en obrir la mirada als trens de rodalies o el bus que no arriba, la desesperació per fer tràmits amb les administracions o la desatenció dels bancs, fins i tot el deteriorament de l’atenció sanitària i l’ensenyança. Davant aquest panorama als serveis, reconec la complexitat i diran que barrejo coses o no tinc eines per valorar les causes, però l’olfacte ciutadà apunta, fins a l’avorriment, que el valor pagat amb preus, tarifes, taxes o impostos, descaradament no es correspon amb la qualitat ni els resultats. Curiosament, una degradació que evoluciona inversament proporcional a la gestió ultra eficient dels sistemes de valoració i pagaments.

Per salut mental, espanto el núvol de pensaments distòpics, espero davant un semàfor al qual li falten un bon grapat de llumetes i enfilo el carrer Sevilla per gaudir d’un exemple digne de museu, amb el cablejat i pals del segle passat clavats a voreres i asfalt, convivint amb noves i buides canalitzacions subterrànies a cost dels contribuents. Ser titular d’un servei és tot un honor... o un patiment.     

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.