Els psicòpates de la Matrix

 

 

Els psicòpates es defineixen per la seva total falta d'empatia i un elevat egocentrisme.

 

Tracto de creure que no tots els polítics són iguals, però cada cop és més difícil. En els últims temps he après que la política ja no soluciona les coses dels ciutadans sinó que les augmenta. Això és cruel, estem manats per psicòpates disfressats, qui ens rapten i ens deixant en un lloc fosc i tancat d'on difícilment podem escapar. El grup de psicòpates de les altes esferes cada dia crea tortures en forma de lleis prohibicionistes i nous sistemes de control i d'autodefensa. 

Ens enganyen dient que en individualisme emprenedor és un valor i que el gregarisme subvencionat és una rèmora. Però a l'hora de la veritat les idees es paguen i els beneficis acaben a la deixalleria d'Hisenda. Les idees més nobles passen a ser organitzacions espúries, que degeneren del seu origen, quan se les converteix en el forat en casc del vaixell que ens portarà al naufragi. La culpabilització dels més necessitats forma part d'una actitud políticament insolidària que valora més les xifres que la riquesa moral. Se'ls hi omple la boca de la paraula España, però no poden dissimular que per a ells els espanyols d'aquí o d'allà són una verdadera llauna, els fem més nosa que una altra cosa. 

Incidir, en les últimes reformes laborals i considerar que tots els problemes provenen d'una multitud que només vol un lloc de treball equival a considerar als treballadors com als encebats porcs d'una granja, pura matèria primera a qui la seva ració es pot escurçar per mantenir el poder adquisitiu d'un Estat que es dedica a circular per les avantsales europees esperant la carícia dels mestres de l'austeritat i de l'explotació. Així doncs, passem de ser raptats per una colla de psicòpates a formar part d'una granja humana. No només els treballadors sense feina conformen l'objectiu d'un Govern hostil amb tots menys amb els bancs. Alumnes de generacions perdudes, pensionistes octogenaris i futurs incerts pensionistes, professors amb la fe perduda, l'últim bastió del tercer sector, una cultura i un art desencantats i una llarga llista on hi ets tu.

 

Mentrestant, els impostos, diguin el que diguin, no es toquen. Els sous no són dignes ni equànimes amb el cost de la vida, recordeu no fa tant quan el terme Mileurista era sinònim de ser pobre? Ara 1000 euros són una pasta. El preu de l'habitatge rossa l'infrahumà i en un futur viurem en ruscs de micro pisos. El gas puja, l'IBI puja, la cistella de la compra puja, un tomàquet 40 cèntims, un trist tomàquet! Aquest pas també apujaran la factura de la llum del final del túnel. Així doncs, ara hem passat a ser esclaus dins de la Matrix capitalista: néixer, produir, comprar, consumir, cotitzar i morir. Mentre ens distreuen amb confrontacions fratricides i distraccions inútils per tindre'ns dividits i controlats, pura enginyeria social. Existeix una altra política que no és la de conjures intrapartidarias, ni de grans sorolls ni de grans silencis, una que no renuncia a solucionar les coses de la comunitat i no està enquistada en velles creences, però ara mateix tant a Espanya com a Catalunya, entre aquest follón tan allunyat de les nostres necessitats reals, estem molt a prop del ¡basta ya! Ja prou! Vindrà el Torra, L'Arrimades, el Sánchez o el Casado a omplir-te la nevera? A parlar amb tu quan tens problemes? A què no? Doncs ja està, psicòpates.