Decepció-Acció: Madrid zona 0

Després de veure com el PP manipula la llei i de com la "Ley" ja no es justa, me'n vaig al llit pensant que aquest país està al límit. Vaig tenir un somni en plan Luther King. Vaig somiar que tota la gent del poble espanyol deia prou, que el poble català seguia dient prou però diferent, havíem après que manifestar-nos aquí és inútil i la gent de les espanyes havien après que la unió fa la força. Tots ens ajuntaven sota un mateix crit, sense fets identitaris ni ideològics, sinó en fets que afecten a TOTS. Ajuntar causes fent la mare de totes les protestes, gestant l'embrió d'un canvi. 

 

Vaig somiar que ens agafaven a tot allò que ens ajunta i ens oblidàvem de les diferències, tots sabem on és el Mal que ens separa i confon. Milers d'autobusos vinguts de tota Espanya, milions de persones a Madrid "para pedirle cuentas al Rey y sus lacaios". Allà des de la Plaza del Sol, la Gran Via fins al Congreso, tots: l'Oposició política real, tots els Sindicats, la Patronal i Republicans. El Sector Privat, Funcionaris i el Tercer Sector. L'Onada Pensionista, Estudiants i Professors. Totes les Minories i la Majoria farta. Jutges per La Democràcia, Cooperatives i Ecologistes. Feministes, Afectats per l'Hipoteca, Antisistema, Anticapitalistes i l'LGTB. Mitjans de Comunicació lliures i plurals, Emigrants i Immigrants, Sense Papers i Il·legals. Sindicat del cos de Protecció Civil i de la Seguretat de l'Estat. Professionals d'Investigació i Recerca, Universitaris i Catedràtics. Proreferèndum, Nacionalistes, El Sector Agrari, Artistes i Intel·lectuals. Treballadors, Autònoms i Aturats. Ajuntaments, Diputacions i Mancomunitats. Funcionaris de Sanitat i del Transport. Totes les Assemblees, Gremis, Col·lectius i Associacions. Anarquistes i Comunistes, Conservadors i Neo-lliberals. Mares i Pares, Fills i Filles, Avis i Àvies. Del Sud i del Nord, de l'Est i l'Oest, TOTS! Tots units, tots junts a UNA.

 

Tots a la Gran Marxa a Madrid, perquè les diferencies són moltes peró el problema en comú és superior i fa que ens centrem en una mateixa causa. Però tot va ser un somni, tot segueix igual, tots ens mirem al melic pendents de les nostres causes i no sabem que només n'hi ha una de sola.

Aloha!