Conte negre de Nadal

 

 

Vet aquí en Jep, un home dolent, dolent de debò. Insolidari, garrepa, roí, rufià, misogin, racista, un híbrid de tauró i porc. Un lladre solter i ric. Avar, estafador, 'trepa', deslleial, egoista. Una mala peça, vaja. Però aquest Nadal quelcom s'ha trencat en la consciència d'aquest carronyer solitari i ha decidit que toca canviar. Emportat per la flaira de la molsa i el so de les nadales, ha decidit fer un sopar de cap d'any. Així que el dia 31 de desembre ha encarregat fer un bon tiberi perquè el portin a casa seva, de tot i del millor, serà per diners! Després ha tret la vaixella i la coberteria que li va regalar La Caixa l'any 92 i que no ha fet servir mai perquè mai ha convidat ningú, i ha començat a fer una llista de convidats.

Clients, amics, familiars i veïns, a dures penes ha aconseguit escriure una dotzena. Hey!, que per cap d'any hi haurà festassa a casa, us espero, no cal que porteu res, hi haurà de tot i de sobres. La Nit Vella ha trobat la casa d'en Jep il·luminada, engalanada, amb un arbre de Nadal de dos metres al mig del saló. Brillava al menjador una taula d'aparador nodrida d'estovalles, porcellana i metall.

Al sofà principal, esperava amb una copa de cava en mà en Jep, disfressat de pare Noel per l'ocasió, how, how, how! Jajaja, veuràs com riurem, amb la barba i la panxa postissa. A les nou sona el telèfon i uns diuen que no poden venir. A les deu altres que al final es queden a casa. A dos quarts altres que els ha sortit un contratemps. A les onze uns que l'avi s'ha postat malalt i no vindran. A les onze i mitja els últims de la llista estan esborrats. S'ha quedat sol. A les dotze menys quart en Jep s'ha begut dues ampolles de Rondel Oro (pels meus amics el millor cava) i va tot pet. Són les dotze i el cava ha donat pas al whisky i a les primeres llàgrimes. Encén la tele i apareix el rellotge d'un campanar que fa els quarts més les clàssiques dotze campanades, després la gent s'abraça, s'estimen. Després fan un programa on uns maleïts actors interpreten una felicitat mercenària.

Apaga la tele i posa la radio, allà només hi ha música per ballar i passar-ho bé, l'apaga. Això ha estat la gota que vessa el vas. A l'una, en Jep, cubata en mà, surt a la terrassa del seu àtic. A l'una i cinc ensopega i s'enreda amb els cables de la il·luminació de nadal. A l'una i sis un pare Noel borratxo cau barana cap avall. A l'una i set en Jep, mala persona i fals Pare Noel, queda penjat pel coll a la façana de l'edifici. Des del carrer només és un petit punt vermell, una ornamentació més. El dia 3 de gener, un colom blanc com el de la pau es posa a la seva espatlla i li picoteja un ull fins que el treu del seu lloc i se l'emporta en el bec tot volant. RIP Jep. Feliç any 2019, sigueu bons.