Diuen els nous cartells a les entrades de la nostra ciutat: “Cerdanyola ciutat del coneixement” i jo, cada vegada que els veig, em ve a la ment la imatge irònica d’una ciutat amb vehicles volant, gent abstreta i capficada, locals plens de llibres gruixuts i fórmules enrevessades a les parets.
És clara l’activitat del nucli efervescent del coneixement situat al triangle del Parc Tecnològic, el sincrotró Alba i la UAB, però tinc molts dubtes de si aquest coneixement arriba de veritat al dia a dia cerdanyolenc més enllà dels desplaçaments, lloguers estudiantils o captació als instituts. No existeix la percepció d’una ciutat receptora d’aquest potencial amb feina, innovacions o actes pròxims per afavorir la relació fora dels seus recintes; una sensació de tan a prop i tan lluny que, pot ser, se n‘aprofiten ciutats veïnes o països quan el nostre talent marxa fora.
Sé que el coneixement és molt individual, tant valor pot tenir una titulació d’alt nivell com l’habilitat de cultivar la terra, l’art d’un fuster o la saviesa de la gent gran. El valor real del coneixement és el resultat de tot plegat, com ens afecta a la societat i com ho transmetem; esgarrifa sentir com es treu pit pels mals resultats escolars, que no s’ha llegit mai un llibre o que és millor viure a la ignorància. Alguna cosa falla si l’aprenentatge queda en mans de les xarxes i deixem abandonada la participació social.
No sé què vol ser Cerdanyola al futur, sens dubte la ciutat del coneixement seria un camí, però cal posar-nos tots plegats per sortir de l’eslògan i exigir que el coneixement baixi sovint a veure’ns a la gent de Cerdanyola.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.