L'amiant i la joventut

La primera vegada que vaig llegir la paraula amiant va ser de petit a un llibre d'imatges amb uns bombers coberts amb protectors del foc, llavors l'amiant va passar a ser un material aliat digne de superherois, no pensava mai que ens veuríem les cares i molt menys que acabaria fent divulgació dels seus perills.

Darrerament a l’AVAAC rebem moltes consultes que provenen de gent jove des de diferents àmbits i és molt esperançador que la joventut prengui consciència. Quan he tingut l'oportunitat d'explicar-los el recorregut de la història d’aquest cancerigen de primer nivell, sobta la naturalitat dels seus dubtes i preguntes amb la mentalitat oberta, més pràctics i sense la contaminació del patiment o el tabú que ens afecta des de fa més de quaranta anys.

Si qui consulta són joves i no pas persones afectades semblaria positiu, tot apuntaria a un canvi de tendència cap a una preocupació més mediambiental del problema; però la realitat referma la sospita de l'atomització de les afectacions, que ja no estan concentrades a grans centres de treball i dificulta fer seguiments mèdics i d'identificació del factor causant o responsabilitats a mitjà o llarg termini.

Manca molta informació pràctica i de qualitat sobre l'amiant i cal que trobem les maneres de canalitzar-la, sigui pels mitjans tradicionals o a través de la participació dels comunicadors a les xarxes. Les solucions no poden deixar de banda a la joventut, no continuem amb l'error de deixar per demà les afectacions d'avui, elles i ells són la força que ha d'empènyer la societat.

Demanar justícia i amagar-los la brossa sota la catifa no seria just.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.