Algú assenyala la lluna, però mirem tots al dit

Aquestes setmanes els mitjans de comunicació no paren de repetir que hi ha una cinquena onada i que els afectats són/som el jovent. A moltes tertúlies s'acusa el jovent d'estar causant l'increment de casos i, en conseqüència, que es torni a tancar tot. Afegiré unes quantes consideracions de la pandèmia que viu el jovent al nostre país des de fa anys i que estan vinculades a la situació actual.

La pandèmia actual ens ha tancat a casa i això afecta les relacions d'amistat. Els més joves, a les pantalles sense sortir de casa, i els que ja tenen edat per sortir, buscant qualsevol lloc per poder prendre alguna cosa o socialitzar-se. I per què no ho fem a casa nostra, us preguntareu molts de vosaltres? Els preus de lloguer a la ciutat són insostenibles i ens perpetuen a pisos amb molta gent o a la impossibilitat d'emancipar-nos.

I seguim! Per què no ens emancipem? Doncs bàsicament perquè el jovent està a la misèria. Amb un 40% d'atur juvenil i inestabilitat laboral, qui ens voldrà llogar un pis? I suma-li l'aigua i la llum!

I per últim i no menys important: la salut. Físicament, el jovent, òbviament, no ha sigut prioritari en la vacunació i per aquest motiu ara hi ha infectats, no és que sigui més que d'altres vegades. I sobretot, psicològicament: estem trinxats, ens han tancat a casa, forçats a estudiar, treballar i qui dia passa any empeny. Se n'estan veient les conseqüències: ansietat, estrès, aïllament social, suïcidis... Potser la solució era posar més efectius per tenir un jovent sa i no culpabilitzant-lo quan no funcionen les coses!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.