40è Aniversari de l´Escoleta, gracies!

 

Molts de nosaltres vàrem estar junts des del principi, des de pàrvuls fins al final de l'EGB. 1979/1989, deu anys. Són molts anys junts. Vàrem compartir com els nostres petits cossos es convertien en adolescents i com les personalitats de cadascú agafaven la seva forma. Lògicament es creaven grupets, començava la guerra de sexes i els amors d'infància o hi havia millors amics, però sempre estàvem junts.
Primer ens vàrem ajuntar a l'escola bressol la Gespa, després vàrem anar a L'Escoleta, finalment cadascú va fer el seu camí a BUP o FP.

L'EP Bellaterra, l'Escoleta, primer Ribot i Serra, era un centre experimental. El projecte pilot tractava d'ajuntar en aules a nens de diferents estrats socials, fills de catedràtics i professors de la UAB, fills de famílies obreres de l'extraradi de BCN i nens amb problemes d'exclusió social o deficiències intel·lectuals. Vàrem ser percussors d'integració, erem tractats iguals amb les nostres diferencies, des del respecte i l'educació.

El 21 de juny es va celebrar el 40è aniversari de L'Escoleta, allà hi varen anar una mica de cada promoció. Retrobaments entre alumnes, abraçades, anècdotes, no has canviat gens, doncs tu estàs molt maca, que gran t'has fet, quants fills tens? A què et dediques? Especial la retrobada també amb els nostres professors, persones especials a les nostres vides, persones que et marquen, encarregades de modelar les nostres incipients vides, tot una responsabilitat. Jo, reconec, que he estat molts anys allunyat dels meus companys de classe, vaig ser un asocial, però després em va picar la nostàlgia i he recuperat el contacte amb tots ells.

Des del grup de WhatsApp recordem històries, quedem per veure'ns i parlem d'en Xavi Gual, de la Montse Anton, del Pere de Música, la Sílvia de mates, de la Marga Teixidor, de la Marisi, l'Àngels i l'Asun, també de les monitores com la Carmela, l'Esther o la Juani i del Senyor Joan, el conserge. Amb especial record i afecte hi és en Juame Cela, un bon professor i millor persona, que es va passar tota la vida a L´Escoleta, jubilant-se el 2014 com a director. Tots ells varen ser docents d'un altra època i mètode, ens ensenyaven cap a on mirar però no el que devíem veure, creaven un estret vincle amb nosaltres, jo vaig aprendre més d'ells que de les coses que ensenyaven i, si vaig obtenir el graduat escolar sense repetir curs, va ser per la dedicació especial d'algun d'ells, jo era un alumne irregular, només aprovava el que m'agradava. Per això i molt més, jo i els companys de la meva classe, la classe que un cop es va dir la dels Ocells, donem les gràcies a L'Escoleta i als seus professors. Hem de dur sempre una part de la nostra infància, d'aquesta manera, mai envellirem del tot. Aloha.