Les raquetes amb segell cerdanyolenc que competiran a la Copa Davis de tenis

Rafael Nadal, Juan Carlos Ferrero, Carlos Moyá, Àlex Corretja… i ara Carlos Alcaraz, són alguns dels millors tenistes espanyols del segle XXI. Cadascú amb el seu estil, tots ells tenen una cosa en comú: l’encordador. El cerdanyolenc Xavi Segura és l’encordador oficial de l’equip espanyol de la Copa Davis des de l’any 2000. 

Segura ja fa uns dies que és a Màlaga, on aquest dimarts començarà la competició de tenis de nacions per excel·lència. Nadal, Alcaraz, Granollers, Bautista i Martínez són els components de l’equip espanyol, que debutarà a la fase final contra Països Baixos. Capitanejats per David Ferrer intentaran alçar la famosa enciamera (nom que rep el trofeu dels campions, per la seva forma) el diumenge 24.

Però a la rereguarda d’aquestes estrelles hi ha gent com el Xavi Segura i la resta de l’equip tècnic, que fan que els tenistes competeixin en les millors condicions. Concretament, el cerdanyolenc s’encarrega de posar el cordatge a les raquetes. Es tracta d’una feina minuciosa que ha de tenir en compte quin és l’estil de cada jugador o en quina superfície es juga per tensar més o menys les cordes. “Som mecànics del tenis”, diu rient des del taller situat al Club Esportiu Valldoreix, on treballa.

 

Una feina de concentració

“La tensió en el cordatge determina la potència i el control que obtindrem en els nostres cops cada vegada que impactem amb la pilota”, explica Segura. Així, “amb tensions més baixes, la pilota sortirà amb més potència i a tensions més altes, tindrem més control sobre ella, però, en canvi, ens mancarà una miqueta de força”, segueix.

Tot i que el cordatge és el mateix a nivell professional que amateur, “els jugadors d’elit ho miren tot fins a l'últim detall, són petites diferències les que a vegades et pot fer guanyar o perdre un partit”, assegura el cerdanyolenc. “Per exemple, Rafael Nadal, en un mateix partit pot arribar a canviar quatre o cinc vegades de raqueta”, afegeix. Per això la tensió de les cordes és tan important. 

Els jugadors solen portar unes quantes raquetes en un mateix partit i “si hi ha algun problema el jugador em dona la raqueta i ell sap que en 10 o 15 minuts la raqueta la té una altra vegada de tornada amb la mateixa tensió”, assenyala. Tot i això, no entén per què no hi ha més jugadors que portin les raquetes amb diferents tensions en un mateix partit: “són una minoria els que ho fan”, diu.

 

Una professió que li ve de família

L’avi del Xavi va obrir una botiga d’esports als anys 70 a Barcelona, al costat del Camp Nou. “Primer era una botiga d’esports molt convencional i després amb el meu tiet es van especialitzar en el tenis, però per a la gent que volia jugar d’una manera no professional”, recorda. 

En aquella Barcelona preolímpica, la capital catalana ja començava a ser un dels destins preferits pels tenistes de tot l’estat. Les bones condicions climàtiques per a entrenar i una cultura tenística molt important a Catalunya, feia que molts professionals es decantassin per la ciutat comtal.

Del seu tiet és de qui el Xavi va començar a aprendre a encordar a finals dels anys 80 i principis dels 90. Amb només 13 anys ja ajudava a la família els caps de setmana. “Recordo que estudiava 8è d’EGB i aprofitava per anar a treballar el divendres a la tarda i dissabte al matí. Així que des de ben petit ja he tingut molt de contacte amb això”, explica. 

A finals dels 90 la botiga familiar va tancar, però el Xavi va continuar amb la professió: “en aquella època vaig passar de dedicar-me a l’encordatge del tenis amateur al professional”. Va ser llavors, l’any 2000, quan va entrar a formar part de la Federació Espanyola. 

L’Àlex Corretja en va ser un dels culpables. “Ell ha significat molt en la meva carrera, m'ha ajudat molt, i va ser el que em va recomanar a la Federació Espanyola perquè em contractessin com a encordador de Copa Davis”.

 

Forjant amistats

“Vaig començar molt jovenet a la Copa Davis, amb 24 anys, i vaig coincidir amb edat amb molts jugadors. No només amb l’Àlex Corretja, també amb Ferrero o Moyá”. Precisament amb aquest últim, és una persona amb la qual van connectar molt i “hem tingut molt bona relació també a nivell personal, fora de les pistes”, indica el cerdanyolenc.

Durant aquells primers anys com a encordador de la Copa Davis, Segura i part de l’equip tècnic passaven les concentracions jugant a jocs amb els tenistes, fent bromes i “passant-s’ho molt bé”. Ara, explica que és diferent. “La relació amb els jugadors continua sent bona, però es nota el salt generacional”, diu. I és que, per exemple amb Carlos Alcaraz, actual número 3 del rànquing ATP, es porten 27 anys. “Podria ser el meu fill”, diu rient.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.