Marc Coy (jugador d'Ok Lliga):"Si no tens reptes ni ambició, no acabaràs de destacar en l'esport"

 

 

 

Marc Coy és un dels referents dels joves jugadors del Cerdanyola Club d'Hoquei. El jugador de 31 anys defensa la samarreta del HC Liceo a l'Ok Lliga i cada any disputa les competicions europees i, amb el seu equip, és un dels favorits per guanyar la Copa del Rey. Tot i viure a Galícia i competir en l'elit de l'hoquei patins, Coy no s'ha desvinculat mai del club cerdanyolenc, amb qui entrena en les hores lliures i organitza un Campus d'estiu. 

 

Fem l'entrevista al pavelló de Can Xarau. Quins records tens d'aquesta pista?

Vaig començar a patinar aquí. Recordo molts moments i partits de canalla. M'agrada tornar perquè aquesta sempre ha sigut la meva ciutat i el meu club. Em va fer molta il·lusió poder jugar a l'Ok Lliga amb el Cerdanyola.

 

Amb quin objectiu comenceu el Campus d'estiu?

Està pensat per millorar aspectes concrets dels nens: patinatge, tècnica individual, xut exterior... És el segon any que fem el Campus i en aquesta edició tenim més nens que en l'anterior.

 

Després d'aquesta experiència estant amb els nens, et veus com a entrenador?

Sí, de fet, tinc el carnet d'entrenador de primer any i amb 20 anys ja entrenava nens a Cerdanyola i vaig repetir a altres clubs com el Tenerife i el Reus Deportiu. És una part que sempre m'ha agradat molt i a poc a poc em vaig formant perquè estic segur que, en un futur, entrenaré nens. 

 

A Cerdanyola, l'hoquei patins ha estat un dels esports insígnia. Ha canviat la forma en què la ciutat es relaciona amb aquest esport?

El 'Sarda' és un club històric, però Cerdanyola va passar de ser un poblet on es vivia molt l'hoquei a ser una ciutat on la gent ja no apunta els nens a patinar. És una pena perquè les categories inferiors del club han donat jugadors que hem arribat a l'elit com és el meu cas o el Sergio Miras, el Gepi, el Borregan... Es demostra que formant una base forta, també poden pujar al primer equip i fomentar aquesta part formativa tan important.

 

Per què vas decidir practicar l'hoquei patins?

A la meva família ningú practicava hoquei, però anava amb la meva mare a la piscina de Can Xarau i sempre que passava per davant del pavelló em cridava l'atenció com patinaven els nens. Com de petit jo era bastant mogut, la meva mare va pensar que potser així dormiria millor a la nit i no donaria tant la tabarra.

 

Quan estaves a la base, pensaves que arribaries on ets ara?

No, de petit el que volia era passar-ho bé amb els companys. A mesura que passen els anys, quan veus que destaques, que et truca el Barça per seguir la formació i que sent junior ja et volen per l'Ok Lliga penses: "Per què no?". El meu somni era jugar a la màxima categoria i a cada pas m'he anat posant reptes.

 

Quin consell donaries als més petits que voldrien ser com tu i altres jugadors d'Ok Lliga?

Sobretot, que s'ho passin bé i gaudeixin. És un esport molt bonic i complet. És important que facin molts companys, que a poc a poc es vagin integrant i que siguin fidels al club. Cal tenir aspiracions però fins a cert punt. Han de gaudir perquè si no després arriben les frustracions.

 

Jugues a La Corunya i abans també havies jugat a Vigo i Tenerife. Com ha estat prendre la decisió de jugar allunyat de casa teva?

És cert que he jugat en clubs allunyats de la família, però els veig quan venim a jugar cada 15 dies a Catalunya. Tinc una part més aventurera per buscar experiències noves i projectes ambiciosos on pugui créixer com a jugador i estic molt agraït als clubs que m'han donat l'oportunitat.

 

 

 

 

 

Què queda i què ha canviat del Marc que començava a practicar hoquei?

El meu caràcter sempre ha estat molt lluitador i sempre he intentat superar-me. Si no tens reptes ni ambició no acabaràs de destacar. Potser això va fer que, quan vaig anar al Barça, comencés a veure l'hoquei com una opció més professional.

 

Es pot viure de l'hoquei?

Durant uns anys sí. Està clar que no et faràs ric, però passes un temps de la vida lligat a allò que més t'agrada i a l'esport, que per a mi és fonamental. Estic molt content de poder viure, de moment, de l'hoquei, però ja penso en projectes un cop acabi la carrera esportiva, que tampoc és tan llarga.

 

Està canviant la promoció que es fa de l'hoquei?

Crec que les xarxes socials han ajudat molt perquè ara la informació arriba a tothom amb més facilitat. Abans només hi havia la ràdio, el boca orella i havies d'anar als pavellons. Ara també hi ha moltes televisions locals i territorials que emeten els partits i això fa que la gent sàpiga més.

 

 

 

Has decidit seguir una temporada més jugant amb el Liceo. Per què?

A Galícia estic molt bé i La Corunya és una ciutat molt bonica. Amb el club lluitem per tots els títols, és una plantilla on tots som amics i això també motiva la meva renovació. És un club que lluita per títols i això ho volia en la meva carrera.

 

Quin balanç fas de la temporada?

Hem sigut segons en la lliga, subcampions de la Copa del Rey, hem arribat a quarts de final de la Champions però queda l'espineta d'haver pogut fer un pas més. No vam guanyar la lliga per detalls i a la Copa també vam estar a prop. Ara toca planificar una nova temporada, arreglar els errors i poder tornar més forts.

 

Al Liceo sempre el veiem lluitar pels títols, però des del 2013 l'Ok Llliga la guanya el Barça. Són tan difícils de batre?

La lliga és molt difícil perquè has de ser molt constant i qualsevol pista aporta dificultats. Nosaltres hem passat gran part de la lliga primers però hem fallat en partits "tontos" i no vam donar la talla a final de temporada. És una lliga molt llarga i, tant el Barça com nosaltres, estem obligats a guanyar cada jornada.

 

Cada cop és més exigent la lliga?

Sí, cada vegada és més física i més tècnica. Això t'obliga a superar-te cada any. El Barça té una gran plantilla i això fa que tinguin un plus respecte a la resta. Tampoc viatgen tant com nosaltres. Però en ocasions anteriors ja els hem guanyat, així que podrem fer-ho en el futur.

 

Quin és el teu objectiu personal per la pròxima temporada?

Aixecar títols amb l'equip. Fa un any que no aixequem cap títol, l'última va ser la Supercopa. Es troba a faltar i lluitem cada dia per poder estar a les finals i poder guanyar-los.

 

Dius que ja penses en què faràs després de l'hoquei. Veus una data per la retirada?

No, ni de bon tros. No m'ho he plantejat. Físicament i mentalment estic bé i sempre m'han respectat les lesions. De moment, amb 31 anys, crec que em queda molt hoquei per donar. Però tot jugador sap que algun dia arribarà la retirada i no s'ha d'amagar perquè és una forma bonica de tancar una època de la teva vida.

 

I retirar-te a Cerdanyola?

Podria ser una opció, m'encantaria. Seria posar punt final a la carrera esportiva des del lloc on vaig sortir i a un club que estimo molt.