Jaume Grau, de la penya d'escacs: "La competició en escacs educa mentalment"

Als 68 anys, Jaume Grau conserva el seu càrrec com a president del Club Penya Escacs Cerdanyola, essencialment per afició però també per proximitat, ja que la seu és al bar de la seva família, el Bar Grau. El club cerdanyolenc té actualment més de 100 socis i una seixantena llarga de federats, entre els quals hi ha molts infants sub-8. Des que es va fundar el 1952, l'evolució de la penya ha estat in crescendo fins al punt de tenir el primer equip en la màxima categoria, Divisió d'Honor.

Grau juga als escacs des dels 13 anys seguint les passes del seu pare. Des de l'any 1967 fins a l'actualitat ha exercit un paper clau en el club i l'ha vist créixer i assolir títol rere títol. L'últim, el de Júlia Pinyol, que aquest juliol s'ha proclamat campiona d'Espanya d'escacs sub-14.

Des de quan porta el timó del club?

Primer es feien només campionats socials, però a partir de l'any 72 vam començar a participar en campionats de Catalunya per equips. Jo vaig entrar a la junta directiva a principis dels anys 80 com a secretari del club, després tresorer, fins que el president va plegar quan feia 25 anys que dirigia i vaig agafar el càrrec. Des d'aleshores porto més de 30 anys. Sempre hi ha hagut la possibilitat que ho agafés algú altre, però a les directives costa molt de trobar substituts. També perquè jo visc al mateix bar i per comoditat, proximitat, afinitat i afició he mantingut el càrrec. 

Ha fet canvis substancials perquè el club evolucioni?

El club ha anat evolucionant a mesura que l'activitat dels escacs ha anat augmentant. Ara hi ha més de 200 clubs federats i més de 400 equips competint. Nosaltres vam començar amb un equip i ara en tenim quatre o cinc que participen en els campionats de la Lliga Catalana. A més, des de fa més de 30 anys tenim el primer equip en la màxima categoria dels escacs, en la Divisió d'Honor. Són 10 jugadors tant nois com noies. El mantenim justet, perquè sempre estem lluitant per no baixar, però allà estem. L'evolució del club s'ha vist en haver augmentat el nombre de jugadors sobretot els de la base, que això dona vida als clubs, el fet de tenir jugadors de casa que evolucionin. Hem aconseguit fites importants i ens hem mogut molt a nivell autonòmic i nacional.

"Els que ja tenim una certa edat continuem jugant, però l'evolució dels clubs sempre depèn de la base".

On ha viatjat el club per a competir i com ha estat l'experiència?

Com a lloc més llunyà, els campionats d'Espanya individuals es juguen a Salobreña, Granada. També, el títol del campionat d'Espanya sub-12 per equips el vam aconseguir a Benidorm. També hem jugat el campionat d'Espanya per equips a La Corunya i a algun poble de Sevilla. Quan hem viatjat per a jugar campionats per equips es fa pinya preparant les partides tots junts.

Mirant el passat, quina creu que ha estat l’època d’or del club? Per què? 

L'etapa dels inicis era més un ambient local, com es diu, jugadors de cafè, que no estaven federats i participaven als campionats locals. Però no pots jugar només a la comarca, has d'evolucionar i competir a fora. Per això el club ha anat creixent i crec que les èpoques bones són a partir de l'any que vam pujar a Divisió d'Honor, el 1986. També alguns anys que hem pujat tres equips de cop de categoria, o el fet d'haver aconseguit diversos títols; tenim 4 o 5 títols de campionats de Catalunya per edats, amb infants de 12 o 14 anys. Han sigut moltes etapes bones per l'ambient que es genera entre infants i pares, sobretot els últims 20 anys que sempre hi ha hagut un èxit o un altre.

Queda clar, doncs, que ara mateix el club té bon nivell. 

Sí. L'important és que tinguem una bona base dinfants que aprenguin a jugar a escacs i que puguin anar millorant. Els que ja tenim una certa edat continuem jugant, però l'evolució dels clubs sempre depèn de la base. A més quan els infants assoleixen títols s'animen molt i també els pares i el club sempre evoluciona així, de a baix cap amunt.

"Quin problema ens trobem? Que els infants estan molt saturats d'activitats. (...) Hi ha pares que venen i no troben cap dia disponible entre els horaris que oferim".

Teniu molta base?

Dels 60 federats que tenim ara, aproximadament un 70% són per sota dels 20 anys. En tenim molts, que comencen a baix però van sumant punts al seu rànquing personal a mesura que guanyen campionats i això els fa pujar d'equip al club. Està molt ben estructurat, a nivell de Catalunya hi ha el Campionat d'Edats, hi ha la fase comarcal del Vallès, hi ha campionats d'Espanya... vull dir que el nen que vol jugar i progressar té moltes possibilitats de competir dins la seva edat. Hi ha campionats des de sub-8 fins a sub-18, després sènior i pots continuar competint fins que el cap et respongui, com vaig fer jo -riu.

Com s'ensenya a infants d'entre 5 i 8 anys?

A l'infant primer li has d'ensenyar els moviments de totes les peces. Han de seguir les pautes que marca el llibre i anem a poc a poc, començant pel peó. Després, s'ensenya la manera de moure-les, les tàctiques. El primer curs s'aconsegueix que el nen pugui conduir correctament pel que fa al moviment, que les jugades siguin correctes, perquè la jugada il·legal penalitza.

Creu que a Cerdanyola hi ha molta afició pels escacs?

Sí. A més ens movem per les escoles. El boca a boca és el que tira més, la frase, "un amic m'ha dit que el seu fill juga als escacs i en volia aprendre". Es tracta de donar-nos a conèixer i de tenir jugadors que puguin aprendre i competir. Clar, quin problema ens trobem? Que els infants estan molt saturats d'activitats, que si dimecres anglès, que si dimarts i dijous música i anglès... Hi ha pares que venen i no troben cap dia disponible entre els horaris que oferim.

"Als escacs no trobem la crispació que pot haver-hi en altres esports a l'hora de competir; tothom anima tothom".

Què creu que els fa triar els escacs? Quins beneficis troben?

L'ambient és molt bo, de seguida entre pares s'entenen. No trobem la crispació que pot haver-hi en altres esports a l'hora de competir; tothom anima tothom. Aquest ambient fa que els pares ens escullin perquè troben que, sobretot a nivell competitiu, els escacs eduquen mentalment. Quan un nen competeix li ensenyes el protocol; s'ha de donar la mà abans de començar, tenir respecte pel rival, si guanyes una peça no es fa el crit de celebració... Tampoc està prohibit, però no és acceptat. A la categoria absoluta hi ha un àrbitre que vigila que hi hagi silenci. Per tant, es garanteix una molt bona conducta per part dels jugadors.

Creu que això és un gran assoliment, que us escullin en comptes de la Play?

Això ens ho hem trobat, però també ens han portat infants que no aconseguim que s'integrin perquè els falta motivació per jugar a escacs. Hi ha pares que els porten i diuen, "és que si no estaria tot el dia jugant a la Play". Però clar, si el nen no té gens d'interès tampoc podrem fer res, i ens diuen, "doncs provarem un any". Al final, és important que qui vingui ho faci perquè vol venir, i amb aquest nen pots treballar i millorar. La motivació dels pares tampoc és com en el futbol d'esperar que acabin jugant al Barça, et diuen, "porto el meu fill perquè es diverteixi, faci amics i tingui una bona base de comportament esportiu cívic.

"L'etapa dels inicis era més un ambient local, com es diu, jugadors de cafè, que no estaven federats i participaven als campionats locals".

Diu que el club continua col·laborant amb escoles. 

En efecte, hi ha escoles amb què fem extraescolars d'escacs. No moltes perquè ja tenen moltes activitats. Però sí que en mantenim algunes i cada any hem de veure si es pot continuar, depenent dels infants que s'hi apuntin. Però repeteixo, el problema principal és que alguns cops els pares apunten els nens per a tenir-los ocupats, més que perquè aprenguin. També n'hi ha casos en què el nen vol fer-ho. Però no els queda molt d'espai al dia i ens trobem moltes limitacions en aquest aspecte. No obstant això, estem contents.

Com ha afectat la pandèmia al club?

Hi han hagut moltes limitacions per jugar-se en espais tancats, i s'han hagut de suspendre activitats i competicions. La federació ha organitzat competicions online i nosaltres també hem fet classes des de l'ordinador. Als escacs tenim la sort de poder usar aquest format i ho hem salvat d'aquesta manera, però clar, amb una reducció de més del 50% dels practicants. Ens ha perjudicat la pandèmia com a tots. Tanmateix, esperem que la normalitat es mantingui de cara a la tardor i puguem tirar endavant i creixent i creixen, que és el que interessa.

El format híbrid ha arribat per quedar-se.

Sí, de fet, abans era tot manual i ara hi ha milions d'informacions de tothom. Les partides acumulades es guarden en un arxiu i pots saber si comença amb el peu de rei, el peu de dama, si fa aquesta variant o fa l'altra. L'infant que no sap què juga el contrincant és perquè l'altre no té partides acumulades perquè no ha competit. El monitor prepara el joc amb això i es guanyen partides així, també amb la inventiva del jugador. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.