Quim Oltra (ERC): "Amb l'EMD es pot fer política molt local i és una llàstima que no s’estigui fent”

Quim Oltra és per segona vegada el candidat a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra per Esquerra Republicana a les properes eleccions.

Després d’un intent, no reeixit, de presentar un candidat de consens per presidir l’EMD, el partit, que fa vuit anys que és a l’oposició, ha decidit presentar-se de nou per governar Bellaterra. Quin balanç en fa d’aquests darrers anys? Quines propostes tenen pel proper mandat? En parlem amb el candidat i cap de l’oposició durant aquests darrers 8 anys.

Quim, què porta Esquerra Bellaterra a presentar-se de nou a les eleccions?
Tant la Laura Batalla com jo som independents. Portem quatre i vuit anys fent feina des de l’oposició. Tot i que hi ha aspectes frustrants – perquè quan ets a l’oposició de vegades costa – va aparèixer l’oportunitat de crear una formació conjunta i teníem una demanda per part de Cerdanyola, que ens va demanar que féssim un pas endavant.

D’entrada plantejàveu que es presentés una candidatura de consens a la figura de president
Sí, de fet, abans que sabéssim que Bellaterra Endavant existia, ja s’havia parlat de com d’interessant era estratègicament la possibilitat de fer una candidatura conjunta per trencar la majoria absoluta de Gent per Bellaterra.

“A Valldoreix totes les forces polítiques donen suport a un candidat”

Per què no ha prosperat la idea?
Aquí s’hi barregen molts eixos. Quan una proposta de Bellaterra Endavant és “Si us plau, no presenteu candidatura”, un partit que té dos possibles candidats com som la Laura i jo i que té vuit anys d’un treball molt digne com a oposició a l’EMD, l’única oposició que té, es fa difícil. Quan li estàs demanant al partit que ha tret millors resultats que doni un pas enrere, es posa nerviós com a partit. La primera resposta és: “ni parlar-ne”. Aquí entrem en una segona fase en què la Laura i jo coincidim: i és que Bellaterra és un cas singular, cal canviar i hi ha una barreja del que com a estructura de partit es vol fer – Esquerra vol tenir candidatures a totes les EMD de Catalunya – i des del que estratègicament a nivell local és interessant fer.

“Quan li demanes a un partit que ha tret els millors segons resultats que doni un pas enrere, es posa nerviós com a partit”

En aquest procés de convèncer ERC Cerdanyola, ens adonem que hi havia l’opció de fer el que anomenem “Pla Valldoreix”. Valldoreix funciona d’una manera molt interessant, que et permet no desdibuixar l’essència de cap dels partits que es volen presentar i tenir una candidatura unitària. És quan els plantegem això als companys de Bellaterra Endavant. D’entrada la sensació que tenim és que l’opció els agrada. Després hi ha un moment on sorgeixen dubtes en relació al nom que hauria de tenir aquesta candidatura conjunta, per exemple. També els genera dubtes el fet de triar un candidat independent, perquè ells ja tenien feina i energies posades en generar un projecte i aleshores vam considerar que no calia que fos independent, que podia ser un candidat que ja s’hagués visibilitzat amb altres forces.

Aquí és quan apareix la figura del Josep Maria Riba com a candidat. Aleshores vam pensar que el més adequat era que el candidat, per molt que ja s’hagués visibilitzat amb una candidatura política, que l’abandonés perquè fos un candidat que representés totes les forces polítiques. A Valldoreix totes les forces polítiques donen suport a un candidat i aquest és el candidat de totes. Per tant, cada força política es presenta amb els seus eixos programàtics, amb les seves idees, però han acordat un consens mínim i una persona que ha de liderar la figura de president. De totes maneres, davant de nous dubtes, considerem que en Josep Maria Riba pot seguir sent el candidat de Bellaterra Endavant, però també havia de ser el candidat d’Esquerra. La següent opció ja era no presentar-nos. La resposta general és que no, perquè som Esquerra i perquè suposaria una vinculació massa gran amb Cerdanyola i el grup no ho veu, per tant, no pot funcionar, però en cap moment hem volgut imposar res, ni imposar cap nom.

Quines són les principals mancances que detecteu en el govern actual de l’EMD?
Jo crec que al govern de Gent per Bellaterra li manca un projecte per Bellaterra. Puc entendre la dificultat i la frustració de gestionar un pressupost minso i, fins i tot, trobar de vegades la contrarietat amb l’Ajuntament, però aquesta dificultat no és excusa per no tenir un projecte. L’únic projecte o eslògan que han venut és el “marxem del tot” o el “marxem a Sant Cugat”.

“Jo crec que al govern de Gent per Bellaterra li manca un projecte per Bellaterra. Tot el que ens han venut és un simple “marxem del tot” o “marxem a Sant Cugat, sense rerefons”

Fins i tot, coses que en algun moment hagin pogut semblar més efectives no sembla que surtin d’ells, sinó que les agafen d’altres bandes. Manca un projecte i manca professionalitat de l’actual govern de l’EMD. No tinc gens d’interès a defensar Gent per Bellaterra – que crec que el millor que podrien fer es desaparèixer -, però s’ha de dir que ja sigui per ells, per la pressió de l’oposició o per la imposició de la llei, l’EMD a dia d’avui, pel que fa al funcionament intern és a anys llum del que era fa 8 anys: els pressupostos eren partides sense definició, no hi havia cap element de transparència, no s’informava de les decisions que prenia la presidència al ple, no s’informava de les despeses trimestralment: era un desgavell administratiu. Això, pel motiu que sigui, a dia d’avui ha millorat significativament.

“Crec que arribats a un punt des del govern de Gent per Bellaterra el millor que podrien fer és desaparèixer”

Com valores aquests darrers anys com a oposició? Quin marge per intervenir-hi heu tingut?
Marge se’ns n’ha donat poc. L’únic moment en què com a oposició hem tingut marge – i en això és possible que el senyor Macarulla hi estigui d’acord – ha estat quan el senyor Ramon Andreu no era president per un permís de paternitat i ocupava el seu espai el senyor Guillem Nadal. Llavors hi va haver un marge de treball conjunt i negociació. Sí que hi ha hagut participació conjunta, no pròpiament en coses de l’EMD, però sí que en la negociació del conveni: durant un temps vam treballar colze a colze en la negociació del conveni, que posteriorment va ser “rebentat”. Per la resta, cap marge. És un govern que té una majoria – legítima – però que l’utilitza com una piconadora. L’únic paper que hem tingut nosaltres ha estat el de fiscalitzar la tasca de govern, la proposta d’accions, per exemple l’actual pla de voreres, que és una proposta que vam portar nosaltres i, sobretot, la tasca d’assenyalar aquelles coses que no es fan bé, però el marge de l’oposició és molt petit en un govern com el del senyor Andreu, amb majoria absolta.

La transparència del govern, per exemple, és una de les qüestions que heu posat en diverses ocasions sobre la taula. Quins consideres que han estat els principals temes de debat d’aquests darrers anys?
L’EMD ha millorat la transparència, però encara té molt camí a fer. La llei de transparència no només diu que s’han de posar a l’abast certes dades, sinó que s’ha de fer de manera proactiva i això no es fa. Tenen un llarg camí a recórrer pel que fa també als canals d’informació. Utilitzen els mitjans de comunicació oficials de manera tremendament partidista i una mostra en són els 18.000 euros que s’han gastat fa quatre dies en programes de TV Sant Cugat.

Quines propostes feu des d’Esquerra per aquesta candidatura?

Nosaltres no tenim propostes estrella, de fet, les nostres propostes venen a ser les mateixes que portàvem el 2019. Nosaltres treballem per millorar la gestió de l’EMD, hi ha un marge de millora i moltíssimes coses que es poden fer només desenvolupant les funcions actuals de l’EMD.

“Nosaltres treballem per millorar la gestió de l’EMD, hi ha un marge de millora molt gran només desenvolupant les funcions actuals de l’EMD”

Què portàvem en el programa del 2019? Convertir la sala gran de l’EMD en una sala d’exposicions, fer que els veïns i veïnes puguessin senyalar quins trams de carrer estaven malmesos i així poder prioritzar on es repararien, la creació d’un mapa sonor a Bellaterra per mirar on es podien fer actuacions per millorar el soroll de l’autopista i del tren, crear camins escolars, no només per garantir la seguretat de qui hi passa sinó també per canalitzar-los i assegurar-nos que passen per uns llocs i per uns altres. El que també és interessant en aquest sentit és la proposta d’Esquerra Cerdanyola, que proposa un conveni com el de Valldoreix, en què els diners que genera Bellaterra es quedin a Bellaterra i els gestionem nosaltres i aquells diners que no pugui gestionar o que li surti més a compte mancomunar-los amb Cerdanyola, pagar el servei a Cerdanyola. Per exemple, Bellaterra no podrà gestionar mai – tal com és ara l’EMD – un tema de seguretat, però sí que podria destinar diners a millorar la presència policial a Bellaterra.

També tornem a proposar crear un cos específic d’agents cívics que no depengui de plans d’ocupació, sinó que siguin estructurals, que depenguin de la policia i puguin tenir funcions de “pseudoseguretat”, una figura altrament coneguda com “el sereno”. Així mateix, parlem d’incrementar els dies de recollida de la brossa, gestionar millor la recollida de la matèria orgànica vegetal, fins i tot, podent crear llocs de compostatge aquí a Bellaterra, coses que fins i tot podrien generar ingressos per l’EMD.

“Si ets president d’una EMD de 3.000 habitants, has d’acabar coneixent a tothom”

I voldríem treballar molt més per millorar la transparència de l’EMD, perquè és una llàstima que un lloc tan petit amb gent tremendament preparada – perquè miris on miris de Bellaterra, és ple de gent tremendament preparada, amb experiències tremendament riques- i una administració petita amb capacitat d’estar en contacte amb tots… Si tu ets alcalde d’una ciutat amb 80.000 habitats no pots conèixer a tothom, però si ets president d’una EMD de 3.000 habitants, has d’acabar coneixent a tothom, crear sinergies, escoltar i has d’acabar podent interaccionant amb tots o gairebé tots els veïns. Per tant, es pot fer una política molt local, molt acostada a les persones i és una llàstima que no s’estigui fent això.

Considereu que la fórmula actual de l’EMD és l’òptima per un territori com Bellaterra? Creus que és eficient actualment tenint en compte les competències amb què compta?

L’EMD pot ser eficient tal i com és ara, però també és veritat que l’Ajuntament ha de fer coses que no està fent i que hi són al conveni. L’EMD amb una ampliació de competències també podria funcionar, però també podria ser un desastre. En aquest cas no és tant qüestió de la forma, sinó de qui la pilota. Una EMD a Sant Cugat no podria ser, perquè l’annexió a Sant Cugat significaria la supressió de l’EMD. Si em preguntessis quina és la fórmula òptima per Bellaterra, als bellaterrencs el que realment els agradaria és ser independents. En el fons és el que vol tothom: no dependre de ningú. Si depens d’algú sempre estàs a la mercè d’aquest algú. La possibilitat de la independència per Bellaterra és difícil, potser no impossible, però difícil. Encara no s’ha demanat mai formalment, però seria el model més adequat per Bellaterra. En aquest cas, davant de la dificultat, el conveni de Valldoreix és l’opció més viable, perquè, exceptuant un parell o tres de competències, és l’autonomia màxima.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.