Carlos Cordón (PSC): "Hem posat unes bases molt sòlides per avançar"

El Partit Socialista (PSC) torna a apostar per Carlos Cordón, actual alcalde, com a candidat amb un projecte continuista que fa bandera de l'estabilitat d'aquest mandat.

Es veu tornant al despatx d'alcaldia?
No m'agrada parlar del futur, i més quan el futur té a veure amb molta altra gent. Si depengués de mi, estaria encantat de tornar. Tenir l'oportunitat de treballar per la gent és meravellós.

Què ha quedat pendent de fer?
Han quedat moltes coses pendents de fer, perquè a la ciutat hi ha moltes coses per fer. Tant des de la petita inversió a nivell d'espai públic, com els grans projectes. Ha quedat pendent de començar el pavelló, que s'iniciarà aquest any. O veure el desenvolupament del Parc de l'Alba i com continuen venint empreses del coneixement en aquest sector. També més inversions en l'espai públic, o el nou contracte de residus. Moltes de les coses sortiran com, per exemple, la zona de Santa Teresa o la transformació de Ca n'Altimira, que ja està en marxa. Crec que hem posat unes bases molt sòlides per avançar. Cal que continuï aquesta estabilitat perquè fa temps que està començant, però acabarà d'esclatar -en el bon sentit- en el pròxim mandat. Des de l'època de l'alcalde Celestino Sánchez, cap govern ha estat dos mandats seguits. I això mata qualsevol ciutat si el que vol és avançar. Sobretot si ens comparem amb ciutats que han tingut una certa continuïtat de projecte. Dos mandats són el mínim per poder tirar endavant projectes que amb quatre anys no tenen suficient.

De fet, el seu programa electoral fa servir molt els verb "continuar" davant dels seus projectes.
La voluntat que tenim és continuar fent. És veritat que hi ha propostes noves com un projecte per a l'avinguda Primavera, un pla per recuperar els locals comercials buits, la quarta Escola Bressol Municipal o temes d'habitatge. Però, sobretot, el que volem és continuar en la línia que hem encetat perquè molts dels grans projectes encara no han vist la llum o estan a punt de veure-la. Per tant, hem de seguir.

Carlos Cordón (PSC): "Del que estic més orgullós i content és d'intentar estar al costat de la gent"

De què està més orgullós d'aquests quatre anys?
Del que estic més orgullós i content és d'intentar estar al costat de la gent. No és d'un projecte concret, perquè et parlaria de la inversió en l'espai públic, on hi ha tantes coses a fer, o de les inversions en l'àmbit esportiu, o dels grans esdeveniments com Nadal o la Festa Major. Tot això està molt bé, però per mi el més important és estar al costat de la gent, com jo crec que mai s'havia estat fins ara. Això vol dir ser al costat de totes les persones que tenen la voluntat de parlar amb mi o de resoldre algun problema. Es tracta d'intentar escoltar-los. Tot i que a vegades no hem pogut resoldre el problema o no l'hem pogut resoldre amb la velocitat que voldríem.

Mirant la llista electoral amb què es presenten, es manté el gruix dels actuals regidors a l'inici de la llista, però també hi ha cares noves. Com seria un segon govern del PSC?
El projecte és continuista i el grup de persones és certament continuista. He buscat el mateix que vaig buscar fa quatre anys: un equip el més transversal possible. Ens presentem amb les sigles d'un partit, però volem que la major part de la ciutadania es vegi representada en aquest govern. Al municipalisme no es parla tant de sigles, sinó de persones i de projectes concrets. Hem volgut obrir els braços encara més, arribar encara més lluny amb persones que poden representar altres sectors de la població i, sobretot, que tenen capacitat de lideratge i de treball. I en aquest sentit, jo crec que la llista és una mostra d'això. Quant a polítiques i projectes serà continuista i aquestes incorporacions representen un pas més en la recerca d'un govern i un projecte més plural.

Des de l'última vegada que vam parlar de la llista del PSC i la incorporació d'antics regidors i regidores d'altres partits, tant Ciutadans com En Comú Podem han mostrat el seu malestar per aquests dos fitxatges. Ho entén?
Ho entenc tot, però això no ho hem inventat nosaltres. No serà la primera vegada ni l'última que una persona decideix sortir d'un projecte, com van fer elles fa uns mesos, i anar a un altre projecte. Torno a dir el mateix, no és un projecte d'un partit, sinó de ciutat on volem que una majoria se senti a gust. Jo defenso la posició i el pas que han fet aquestes persones. També crec que des d'algunes parts se'ls ha tractat de forma molt injusta, sobretot a les dues dones, la Sònia i la Pilar, per venir d'on venien. He sentit algunes paraules que potser són una mica pujades de to, però entenc que han hagut de passar aquest dol. Nosaltres continuarem treballant amb la voluntat de poder compartir-ho amb la resta de grups, si seguim al govern en el proper mandat.

Carlos Cordón (PSC): "Esperem que el Parc de l'Alba doni resposta a necessitats que té la ciutat que no ha estat capaç de respondre mai"

L'any 2019 feien bandera del desenvolupament del Parc de l'Alba, l'antic Centre Direccional. Ara continuen fent bandera del projecte. Què esperen d'aquest projecte si continuen al govern?
El que hem esperat sempre ara ja s'està desenvolupant. Fa quatre anys no s'estava desenvolupant i no sabíem si es faria. El vam desbloquejar i hem estat treballant a tots els nivells perquè estigui al punt en què està avui: desenvolupant-se, venent parcel·les, començant els carrers que falten per reurbanitzar... Esperem que aquest gran projecte, que no només és de ciutat sinó també de país, doni resposta a necessitats que té la ciutat que no ha estat capaç de respondre mai. Sobretot en l'àmbit de l'habitatge. És important perquè la gent deixi de marxar, perquè els preus no siguin tan alts a la ciutat i perquè tinguem habitatge de protecció oficial. I que Cerdanyola pugui, d'una vegada per totes, aprofitar una oportunitat de creixement sostenible. I, d'altra banda, seguir construint el projecte de Ciutat del coneixement que estem liderant i treballant des del primer dia. Al Parc de l'Alba l'essència és el coneixement a través de l'Autònoma, el Sincrotró, el Parc Tecnològic i més empreses que aniran venint. Per tant, nosaltres continuarem treballant en un projecte que, com sempre hem dit, no es desenvoluparà en un any, sinó en els propers deu o quinze anys. Ara ja està caminant i és una gran notícia per a la ciutat.

A banda del desenvolupament del Parc de l'Alba, cal fer altres coses per resoldre el problema de l'habitatge?
Sí. Per exemple, al sector de Santa Teresa apareix una pastilla de promocions d'habitatge. És veritat que aquest és en l'àmbit privat, però són habitatges de lloguer en una zona fortament densificada, en una de les entrades de la ciutat i al costat de Les Fontetes. Això ens ajudarà, per una banda, a dignificar un dels sectors més importants de la ciutat i, per l'altra, a donar resposta a aquesta falta d'habitatge. Aquest desenvolupament serà molt més ràpid que el Parc de l'Alba. Ara, per fi, s'estan fent els darrers enderrocs i en les properes setmanes començarà la construcció d'uns 260 habitatges de lloguer que servirà perquè moltíssima gent jove es pugui emancipar i es pugui quedar aquí. La ciutat no ha tingut mai l'oportunitat de poder créixer, i si ho ha fet ha estat a través de parcel·les de cases antigues que s'han convertit en promocions de pisos d'alt nivell. Cerdanyola no té més espai que el Parc de l'Alba i aquelles parcel·les que es van canviant d'una casa històrica per una promoció de quatre o cinc habitatges.

Quin és el model de ciutat que vol per a Cerdanyola a escala econòmica i social?
Nosaltres defensem aquest tipus de creixement basat en habitatge, amb habitatge de protecció oficial, però també basat en l'economia al coneixement. És a dir, defensem un model concret d'economia, que és l'economia del coneixement. Cal que aquest tipus d'economia segueixi venint aquí, i això farà que hi hagi més atracció a talent i, per tant, atracció a oportunitats noves que revertiran en més inversions i, per tant, en més qualitat de vida de la gent. Si hi ha més inversions l'Ajuntament pot tenir més diners per dedicar a coses que la ciutat necessita. En aquest sentit, jo crec que és claríssima la línia d'economia del coneixement que volem tirar endavant. I a nivell social, sempre hem dit que, tenint en compte el mandat que hem viscut de pandèmia i conseqüències d'una guerra a Europa, no volíem que ningú quedés enrere. No volem tractar les polítiques socials com les polítiques menys importants, sinó que la política social sigui transversal a les polítiques que fem a tots els nivells.

Carlos Cordón (PSC): "Ca n'Altimira serà la seu de la 'Cerdanyola, Ciutat del Coneixement"

En el debat de Cerdanyola Empresarial, la resta de candidats deia que la marca Ciutat del Coneixement no s'ha desenvolupat i és només una marca. Quines serien les pròximes passes?
Desenvolupar Ca n'Altimira, on ja han començat les obres i que serà la seu de la 'Cerdanyola, Ciutat del Coneixement'. És el projecte tangible de tot plegat. Serà un equipament que funcionarà conjuntament amb la UAB i que es dedicarà a polítiques públiques relacionades amb el Coneixement, on es podran fer processos participatius relacionats amb polítiques que es posin en marxa. Quan es creu en un projecte de ciutat, el més normal és posar-li una marca de ciutat. Això serveix per englobar tots aquests agents estratègics que tenim, totes aquestes potencialitats que no té ningú i ens ajuda a generar un sentiment de pertinença. En aquest temps també hem viscut la decisió d'ampliar el Sincrotró ALBA. És a dir, estan passant moltes coses i crec que la ciutat ha de caminar cap aquí.

Carlos Cordón (PSC): "Volem afrontar el problema del tancament de comerços locals i en el pròxim mandat poder iniciar un pla de reobertura d'aquests locals comercials buits"

I si parlem de comerç local, què és el que proposen?
Hem detectat que, especialment arran de la pandèmia, hi ha moltes petites i mitjanes empreses que han tingut i tenen molts problemes, i fins i tot moltes han abaixat la persiana. Ens trobem amb diversos eixos comercials com l'avinguda Catalunya, Sant Antoni o Cordelles on hi ha molts locals que han tancat. O ara a la Ronda Guinardó, on hem fet una obra de pacificació i ens trobem amb un carrer relativament petit, on històricament hi ha hagut molta activitat comercial, que té molts locals tancats. Volem afrontar aquest problema i en el pròxim mandat poder iniciar un pla de reobertura d'aquests locals comercials buits. Segurament haurem de treballar un pla a nivell extern amb tots els sectors implicats, però el que volem és donar-li una embranzida a tot el sector parlant amb els comerciants, els empresaris, i amb tots aquells sectors amb els quals ja hem començat a parlar durant tot aquest temps. I el que hem d'aconseguir és trobar una política comuna per intentar reactivar tot això. Per tant, el nostre propòsit és fer un pla que haurà de marcar totes les accions que haurem de fer. Perquè el problema l'hem detectat, el tenim, i l'hem de solucionar.

Carlos Cordón (PSC): "En les dues Festes Majors que hem pogut fer s'ha vist clarament el model que tenim com a govern: fer una oferta d'oci i de cultura que sigui plural, oberta, transversal, per a tots els públics, gratuïta, i en la qual la majoria se senti identificada"

Fem l'entrevista just després de quatre dies de Festa Major multitudinària. Quin és el model cultural que volen per a la ciutat?
En les dues Festes Majors que hem pogut fer s'ha vist clarament el model que tenim com a govern: fer una oferta d'oci i de cultura que sigui plural, oberta, transversal, per a tots els públics, gratuïta, i en la qual la majoria se senti identificada. I prova d'això és que hem fet una Festa Major en la qual hi ha hagut una participació històrica de la ciutadania. I en les grans activitats s'ha vist gent de totes les edats, i amb activitats per tots els gustos. També parlar de Nadal i moltes activitats que fem durant l'any. Hem de fer gaudir la gent després de temps difícils i Cerdanyola s'havia de posar en el mapa també a nivell cultural, i crec que les dues darreres Festes Majors hem fet passes en aquest sentit.

Cerdanyola està envellint i és un dels reptes de present i futur de la ciutat. Com cal encarar aquesta situació?
Això és una veritat absoluta. Però no és d'ara, és de fa uns quants anys per aquesta impossibilitat que ha tingut la ciutat de créixer. Està en un punt estratègic, molt a prop de Barcelona, amb infraestructures com la Universitat Autònoma i això ha fet que els preus de l'habitatge hagin anat pujant perquè hi havia molta més demanda que oferta, i ens hem convertit en una ciutat desproporcionada quant al preu de l'habitatge. I el pitjor de tot és que amb els anys hem anat expulsant la nostra gent jove. Si hi ha un objectiu clar d'un govern a nivell local és que una persona pugui viure, treballar i gaudir a la seva ciutat. Si ja no li deixes viure, treballar segurament serà molt més difícil i gaudir, encara menys. Per tant, nosaltres creiem que el Parc de l'Alba respon a això perquè, després de molts anys, hi haurà més oferta que demanda, o com a mínim s'equilibraran. No sé si abaixaran els preus, però segurament deixaran de pujar. I, com a mínim, hi haurà molta gent que tindrà una oportunitat a la ciutat que no ha tingut fins ara. Per mi això és superimportant i crec que és la resposta més important que podem donar a aquest greu problema. Jo crec que posarem remei a això.

Aquest envelliment de la població també genera noves necessitats a nivell sanitari, un àmbit de moltes reivindicacions a Cerdanyola en referència a l'Hospital Ernest Lluch i els Centres d'Atenció Primària. Què cal fer en aquest sentit?
Nosaltres seguirem reivindicant allò que hem reivindicat fins ara: que el CAP de Fontetes recuperi els seus serveis i que es construeixi l'hospital. Tot i que no depengui directament de nosaltres, hem anat avançant i crec que el pròxim mandat serà el mandat de l'hospital. També creiem en la construcció d'un nou CAP. Actualment, tenim dos Centre d'Atenció Primària importants a la ciutat, Canaletes i Serraparera, i també La Farigola i Fontetes. I nosaltres creiem que, més enllà de millorar els que tenim, la Generalitat hauria de construir un altre CAP que donés servei a Bellaterra i al Parc de l'Alba, i que també rebaixés la tensió del CAP de Serraparera.

També tenen projectat el nou pavelló. L'oposició va rebutjar una modificació de crèdit que anava dirigida a l'inici de la primera fase del projecte. Com afecta això a la construcció?
L'oposició va decidir que algunes modificacions de crèdit no havien de passar i això és totalment legítim. Ho critiquem perquè no és en contra nostre, sinó en contra de la ciutat. En tot cas, això tirarà endavant. Aquest any començaran les obres del pavelló. És cert que s'ha retardat molt més del que ens agradaria. Aquest pavelló el vam demanar el juliol del 2019 a la primera reunió amb l'Àrea Metropolitana. Recordem que ho està fent l'AMB a través d'un conveni amb l'Ajuntament. La pandèmia ha fet que això s'endarrereixi en el temps. I un projecte que hauria d'haver començat la construcció fa un any, comenci aquest estiu.

Començarà malgrat que no es compti amb els diners de la modificació de crèdit?
El que falti per complementar els diners que falten ho portarem en el pròxim ple que puguem.

Carlos Cordón (PSC): "Volem desenvolupar el projecte de la recuperació de les naus d'Uralita"

En la mateixa zona han previst la construcció d'una sala polivalent. Això resol el problema d'espai que hi ha per a les entitats locals?
És una ajuda. Cerdanyola no té un espai polivalent i passarà a tenir un espai polivalent relativament senzill de construir, malgrat que també s'ha trigat molt de temps. Les obres d'adequació al solar estan a punt de començar. Recordem que és un solar on hi havia els fonaments d'una escola que s'hauria d'haver fet fa deu anys i no es va fer. Aleshores, també es tracta d'aprofitar-ho per dignificar un espai. Recordem com estava aquella pastilla entre el riu i La Farigola fa dos anys i comparem amb com està ara amb unes pistes de tenis i pàdel en funcionament, amb un pavelló i una piscina que començaran a construir-se, i amb l'espai polivalent que va en una pastilla que també estava abandonada. Serà un espai que segurament es dedicarà més a l'àmbit educatiu i cultural, però que serà polivalent per a la ciutat, cosa que no n'ha tingut mai. I també volem desenvolupar el projecte de la recuperació de les naus d'Uralita. És a dir, hi ha moltes coses perquè la ciutat tingui espais que no ha tingut mai. Un espai gran on poder fer activitats diverses i que ens serveixi.

Carlos Cordón (PSC): "No creiem en la recollida de residus porta a porta en zones d'alta densitat de població"

Un altre repte per al futur és la sostenibilitat, on entren aspectes com la Zona de Baixes Emissions, el qual indiquen que estan redactant, i el nou model de recollida de residus. Per quin model aposten?
Nosaltres apostem pel model d'actualitzar el que tenim ara amb les màximes millores possibles i amb totes les campanyes possibles perquè el nivell de reciclatge millori. No creiem en el porta a porta en zones d'alta densitat de població, estem en contra. Podem continuar potenciant el porta a porta en zones de la ciutat amb molt baixa densitat de població, com s'està fent a Bellaterra. No tenim cap inconvenient en seguir millorant aquest sistema. Nosaltres estem en contra de posar porta a porta a barris com Banús o Les Fontetes. Ja hem tingut unes quantes proves a ciutats del voltant. Jo crec que en general ens falta molta més conscienciació del que és el reciclatge. També es pot avançar molt a nivell de campanyes de conscienciació de la ciutadania per aconseguir millorar el percentatge de reciclatge que ens demana Europa. Però el que no podem fer és, a través del reciclatge, generar injustícia social.

Una persona que viu en un pis de 40 metres quadrats no és el mateix que una persona que viu en una casa de 200 metres amb jardí. Sempre dic el mateix exemple: No podem fer que una persona guardi el plàstic dos o tres dies de la setmana a casa seva quan una altra persona el pot llançar cada dia o tenir-lo al jardí. Crec que és un model que hauríem d'unificar. No pot ser que cada ciutat de l'entorn metropolità vagi a la seva. En això hauríem d'anar conjuntament i crec que l'AMB hauria de liderar un sistema que pogués englobar-nos a tots. Soc bastant pessimista en això, però nosaltres optarem per reforçar, com ha fet Barcelona, el sistema de recollida de residus. Estem treballant per l'actualització del model actual incidint en nous contenidors, recollides selectives, en l'estructura del mateix servei, camions, els vehicles de neteja... Tot això ha de canviar, perquè recordem que és un contacte prorrogat i que s'ha d'actualitzar ja en l'inici del pròxim mandat.

I si parlem de mobilitat, com cal encarar aquesta qüestió?
Doncs també és una qüestió que hem d'encarar des del vessant de la justícia social. De la mateixa manera que amb altres temes tenim clar quin és el model, en aquest cas encara no hem pres cap decisió. Tenim temps de seguir treballant i torno a dir el mateix: No podem obligar una persona a comprar-se un cotxe elèctric de 40.000 euros, perquè si no ho fa, no el deixarem entrar al seu carrer. Crec que és un debat que transcendeix de les ciutats i que hauríem de tractar conjuntament. És veritat que hi ha informació que ha sortit sobre mesures concretes a ciutats de més de 50.000 habitants, però nosaltres encara no hem pres cap decisió en aquest aspecte. Sobretot tenim clar que hem de mirar per tothom. Està molt bé avançar a mobilitat sostenible, però ho hem de fer tot junts, sense deixar ningú enrere.

L'oposició ha criticat en diverses ocasions que plans com el de sequera, els d'emergència, la recollida de residus o el pla de mobilitat arribin amb retard. Per què s'ha donat això? És millorable?
Sí. El pla de mobilitat és un exemple d'una cosa que ni el govern anterior ni nosaltres hem pogut aprovar definitivament. El govern de Carme Carmona el va deixar inicialment aprovat, el govern anterior no el va saber aprovar definitivament i passats gairebé quatre anys el pla ja no tenia cap sentit. S'hauria de tornar a fer i és una de les assignatures pendents. En aquest mandat sí que hem aprovat el DOPROCIM, un document únic de Protecció Civil que la ciutat no tenia, i el Pla de Sequera l'acabarem d'enllestir en uns dies, però també s'ha de deixar clar que les mesures que tenim relatives a l'estat de sequera les estem implementant des de principis de març en el rec, la utilització d'aigües regenerades i aigües freàtiques. Però és cert que tenim assignatures pendents de la ciutat. Hem tingut una pandèmia i crec que la percepció general és que s'han fet moltes coses i és cert que falten moltes, i aquesta és un exemple. Nosaltres ho tenim en cartera i ho farem com cal fer altres coses.

Qui és Carlos Cordón més enllà del candidat?
Ara mateix és un pare amb molta feina [riu]. Més enllà de la meva formació i del que hagi fet a la meva vida, ara mateix el Carlos Cordón és una persona molt familiar que ara mateix només té temps per fer d'alcalde, fer de pare i fer de marit. Però que, per altra banda, fer de pare i marit és el somni que havia tingut sempre i fer d'alcalde és un luxe i un regal que la vida ens ha donat per poder fer coses per la gent. Per tant, malgrat tots els problemes, em sento una persona molt privilegiada perquè a nivell personal tinc un tresor que sempre havia somiat, i espero poder-lo mantenir tots els anys de la meva vida i per a mi és el més important, i el fet que faci d'alcalde no em permet fer altres coses com pot fer altra gent. Ara mateix soc pare, marit i alcalde.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.