Xavi Cases: "Riure’s d’un mateix et fa oblidar les dificultats que et trobes a la vida"

Un dia qualsevol t’aixeques i sents que alguna cosa no funciona bé. Una cama no et respon i la vista et trontolla. A partir d’aquí tot canvia. Un dia et diuen que tens Esclerosi Múltiple i has de deixar la feina. Aquesta és la història del cerdanyolenc Xavi Cases, però ell la va afrontar “amb dos collons” i molt d’humor. Amb ell en parlem sobre com viu el seu dia a dia convivint amb aquesta malaltia que li van diagnosticar amb 18 anys.

Per trencar una mica el gel, comencem parlant dels teus inicis. Vas estar uns anys fent ràdio.

Doncs sí. Fa 30 anys que m'he dedicat al món de la ràdio. Vaig començar com a tècnic de ràdio a Cerdanyola Ràdio, fins que vaig donar el salt com a locutor de ràdio a Ripollet Ràdio fent el meu propi programa. 

I en el moment en què et diuen que tens la malaltia. Com t’afecta això a la feina?
Em começava a fallar la cama dreta, notava que hi havia alguna cosa que no anava bé. També em va afectar en la capacitat organitzativa. Tu saps que en el món de la ràdio necessites una organització molt bèstia i com vaig veure que no m’hi podia dedicar, vaig decidir deixar-ho. 

"Quan em van dir que tenia la malaltia va ser una puntada de peu als collons"

I a partir d'allà com ho entomes?

A partir d'allà, marxo al metge de capçalera i em diu que la seva impressió podia ser esclerosi múltiple. Quan m'ho van dir em vaig quedar fet pols. Parlant malament, va ser una puntada de peu als collons. Quan et diuen que tens aquesta malaltia has d’aguantar i aprendre a conviure amb ella, però tot i això, toca els nassos. D'allà em van enviar a fer una prova on m'ho van detectar. 

Com et passa factura l’Esclerosi en el dia a dia?

No em deixa escriure, tinc disàrtria, és a dir, dificultats a la parla i també em desconcentro molt. 

Com reacciona la gent quan es troba amb una persona amb el teu cas?

Estic molt content amb la reacció de la gent perquè no l'esperava. Tothom m'ajuda i m'obre les portes.

 

Creus que l'humor pot ser la millor manera per combatre la teva malaltia?

Personalment crec que sí. El fet de riure's d'un mateix fa que la gent rigui i m'ho prenc amb humor. Això fa que m'oblidi realment de les dificultats que em trobo per fer-ho tot. 

La gent ho veu bé que es faci humor de la malaltia?

Això ho vaig pensar al principi. Però al final és el problema de la gent. És la meva malaltia i soc jo qui es riu de mi. Qui em pot dir que no em rigui de mi mateix? Ningú. I qui millor que la pròpia persona per parlar bé i malament d'ella mateixa. 

"A la Fundació fan molta feina d’informació als afectats, perquè el més important és acceptar la malaltia"

Com coneixes la Fundació Esclerosi Múltiple?
Al començament de la malaltia tens la necessitat de que algú t'ajudi i t'expliqui el que et passa. Allà em van explicar tot el procés per afrontar-ho. Em van animar i em van explicar molt bé el procés que aniria patint. Sobretot fan molta feina d’informació als afectats, perquè el més important és acceptar la malaltia. A partir d'aquí és quan decideixo crear el FEM Monòlegs. 

Imagino que també afecta al teu entorn quan reps aquesta notícia.

Evidentment. Als primers, als meus pares. Vaig notar un canvi d’actitud d’ells cap a mi en com em podien ajudar. Si ho portes bé, ajudes a que el teu propi cos tiri endavant. No serveix estar plorant tot el dia. 

Com us pot ajudar la investigació?

La investigació fa moltíssim. És la que aconseguirà que és regeneri la mielina (la substància que perdem) i si es regenera ja s'haurà trobat la cura a aquesta malaltia. 

I ja per acabar. Què creus que falta fer per conscienciar més sobre la malaltia i ajudar-vos a qui la patiu?

Demano, en concret, a l'administració que doni més diners per a la investigació. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.