La urbanització del Parc de l'Alba començarà aquesta primavera

Les obres d'urbanització de la Rambla del Castell ja tenen data d'inici: aquesta primavera. Serà el primer pas per a la urbanització del nou barri del Parc de l'Alba, que comptarà amb 5.377 habitatges nous, el 47% dels quals seran de protecció oficial. Es tracta d'una inversió de 15.789.134,95 € (IVA exclòs) amb un termini d'execució de dos anys.

El 2001 la Generalitat de Catalunya va constituir el Consorci Urbanístic del Centre Direccional. Després de més de dues dècades de tràmits en la planificació, el projecte de la Rambla del Castell va ser aprovat i adjudicat el passat 19 de febrer pel Consell General del Consorci. Es tracta, doncs, de l'inici de la transformació d'un barri que s'espera que estigui enllestit d'aquí aproximadament 12 anys.

 

L'eix vertebrador del Parc de l'Alba

La Rambla del Castell està projectada per a ser l'avinguda més important del nou barri cerdanyolenc. L'eix vertebrador del Parc de l'Alba connectarà el Castell de Sant Marçal amb la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. La urbanització de la Rambla pretén preservar els arbres existents, convertint el camí del Castell en un passeig central per a vianants.

Als dos costats d’aquest passeig, s'ubicaran els carrils de circulació per a vehicles. A partir de la construcció d'aquest eix, es preveu que es facin els carrers adjacents que connectaran amb l'actual zona d'empreses i amb la futura àrea residencial.

 

Al seu voltant, es desenvoluparà un nus de transport amb la construcció del nou intercanviador de Riu Sec, permetent l’intercanvi de l'R8 de Rodalies amb l’R4 en l’entorn proper al Parc. Més endavant, també es preveu la construcció d'una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que millori la connexió del barri amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

Més de 5.000 habitatges

El nou barri, que compta amb una inversió pública de 450 milions d'euros, serà el lloc de construcció dels 5.377 nous habitatges que faran créixer Cerdanyola entre 10 mil i 15 mil habitants en els pròxims anys. Tot i això, encara falta perquè s'aixequi el primer edifici d'habitatges. "Primer cal urbanitzar tota la zona", comenta el director del Parc de l'Alba, Jordi Sánchez, en declaracions al TOT Cerdanyola. "No es pot començar a construir habitatge fins que les parcel·les no disposin dels serveis bàsics", afegeix. 

Gairebé la meitat seran de protecció oficial: el 47%, concretament. Una xifra que l'Ajuntament espera que solucioni el problema de l'habitatge a la ciutat. Del 2010 al 2023 només es van iniciar 25 HPO a Cerdanyola. Els 25 van ser iniciats el 2023, després de tretze anys sense construir-ne cap i que ha portat a la ciutat a una crisi de l'habitatge sense precedents. El preu mitjà del lloguer a Cerdanyola, actualment, és de 871 euros. 

Més info: El preu de l'habitatge a Cerdanyola, pels núvols: "és inassumible"

 

Al costat dels habitatges, es preveu que es destinin 200 hectàrees a zones verdes, de les 408 que estan projectades. Tal com han destacat més d'una vegada des del govern municipal, "el projecte pretén mantenir un compromís amb la biodiversitat de la zona". De fet, el mes passat es va aprovar, en el ple municipal, un avanç de la modificació urbanística per a la creació del Parc del Castell, una gran àrea verda que donarà continuïtat entre el Parc del Castell i el Parc Tecnològic del Vallès.

Més info: Cerdanyola mira a l'oest: el Parc del Castell com a peça d'encaix del Centre Direccional

 

Ressegellat de l'abocador de Can Planas

En paral·lel, en els pròxims mesos també començaran les obres de ressegellat de l’abocador de Can Planas, amb una durada prevista de 18 mesos. L’actuació incorporarà un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Aquest nou segellat complementarà la barrera hidràulica ja existent, que serveix per a impedir l’entrada d’aigua a l’abocador. Damunt l'abocador, es preveu ubicar-hi part de les zones verdes i algun espai per a equipaments en superfície, és a dir, que no impliqui fer-hi fonaments. Per exemple, una pista esportiva. 

L'abocador, clausurat el 1995, té una extensió de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m³. Mentre que des de les diferents administracions asseguren que el projecte de ressegellat s'ajusta als requisits de la normativa actual reguladora de dipòsits, algunes plataformes ambientalistes fa anys que defensen que l'abocador mai va ser clausurat correctament. 

 

Segons la regidora d'Urbanisme, Eulàlia Mimó, "els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts". En canvi, des de les plataformes Refem i Adenc creuen que "la descontaminació, ja sigui en forma de trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d'una obra costosa, és necessària", diu un dels seus membres, Àngel Gastón. 

La batalla judicial entre administracions i entitats ambientalistes està a l'espera de la resolució del contenciós, que des de Refem creuen que arribarà al juny d'aquest any.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.