Trípode publica l’obra de no-ficció de l’escriptor Isidre Grau 'Què ens queda dels nostres'

'Què ens queda dels nostres' és el relat o novel·la de no ficció on Isidre Grau explora en el passat familiar per iniciar un viatge a la memòria i es tracta d’un relat sincer, evocador, íntim i, alhora, universal, que ens ofereix unes vivències que transcendeixen l’experiència individual de l’autor per esdevenir un mirall on molts lectors es poden reconèixer, com són les lluites quotidianes, els silencis imposats, els gestos d’afecte i resistència...

Tot allò que ens configura com a persones i que es fon amb la nostra història col·lectiva dins d’un convuls segle xx i una llarga postguerra.

Isidre Grau comenta a l'inici del llibre que "Aquesta vegada no va de ficció ni de fer autobiografia estricta. Només tractaré de madurar —o posar en els límits del paper, sempre provisionals— una reflexió que he anat treballant al llarg dels anys i que, com més n’han passat, més viva s’ha fet".

Però si ens preguntem qui són aquests nostres, Isidre Grau diu que en aquest plural s’hi poden aplegar totes aquelles persones que hagin tingut un paper decisiu en la nostra formació personal: "Aquelles persones que en guardem un record intens, inesborrable. Potser ens queden molt lluny, però les seves petjades continuen actives, per bé o per mal. Valorar la seva influència és una forma d’autoconeixement, de plantar cara a tot el que som o hem deixat de ser".

I en aquest nostres no només hi trobem rostres i veus (pares, avis, mestres, veïns...), sinó també els escenaris domèstics de la infància, els carrers transformats, els racons que ara pertanyen a altres vides. És en aquests espais, canviants o desapareguts, on millor es percep la dimensió del temps i la subtil frontera entre allò que vam ser i allò que som. I en aquest punt insisteix Grau: "De cap manera es tracta de recrear-se en la nostàlgia ans al contrari, amb aquesta obra, el que cerco és ampliar els nostres horitzons vitals"

Submergir-nos en aquesta idea de Què ens queda dels nostres i percebre les herències emocionals que tots tenim és la qüestió o l’interrogant "que ens pot moure a endreçar el nostre present, separar el gra de la palla, per viure més a fons".

Els lectors nascuts en la llarga postguerra s’hi podran identificar molt fàcilment; encara que no hi ha res estrany per a les generacions posteriors. Tots som fills d’una època, d’unes circumstàncies i més encara d’unes influències rebudes dins l’entorn familiar. De tot això ens parla Isidre Grau, fent de la distància i la literatura una de les millors eines per explicar-se.

Aquesta obra és la número 5 de la col·lecció "Vides Privades": literatura intimista, centrada en el jo. Uns llibres a on cadascun de nosaltres, lectores i lectors, reivindicarem la nostra pròpia vida en emmirallar-nos ―des dels paisatges més personals―, en les vivències i existència d’altri.

El pròxim 1 d'abril, a les 18.30h, la Biblioteca Central de Cerdanyola acollirà la presentació del llibre. L'acte estarà presentat per l'escriptora Victòria Lovaina.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.