L'ús del català retrocedeix en el comerç de Cerdanyola

L'ús del català en els establiments de Cerdanyola està en retrocés i no és majoritari. Així es desprèn d'un estudi del Consorci de Normalització Lingüística del Vallès Occidental, elaborat amb la col·laboració de l'Ajuntament, que ha analitzat la llengua d'ús oral i escrita en els establiments cerdanyolencs. Les conclusions són clares: l'índex de salutació inicial en els comerços en català és de 31 punts sobre 100, mentre que la disponibilitat del dependent per respondre en català és de 68.

Pel que fa a la llengua escrita en els establiments, la puntuació de la retolació identificativa (nom de l'establiment) és de 70 sobre 100. En la retolació informativa (horaris, cartes...) en català la puntuació és de 56. 

En les pàgines web i xarxes socials, la situació no millora: el 73,4% dels comerços tenen la pàgina d'obertura en castellà i només un 22,4% en català. A més, només 3 de cada 10 comerços tenen el català com una opcióa ls eu web.  

Com es calcula l'índex?

Aquest varem es calcula a partir d'observacions físiques als establiments i s'atribueix una puntuació segons l'ús del català, ponderada del 0 a l'1: només en català (1), majoritàriament en català (0,75), bilingüe en català i castellà (0,5), majoritàriament en castellà (0,25) i només en castellà o una altra llengua (0). La suma de tot genera l'índex, on el 0 és que no hi ha res de català i el 100 és tot en català.

 

 

L'atenció en català segons l'origen

Les xifres d'ús del català varien molt en funció de l'origen del dependent. Quan són nascudes a Catalunya, la salutació inicial en català suma 40 punts de 100 i la disponibilitat de contestar en català arriba fins als 88. En les persones de la resta de l'estat, la salutació inicial en llengua catalana és de 22 punts i la disponibilitat de 48. Finalment, la salutació inicial dels dependents estrangers és en català suma 19 punts i la resposta en català són 27.

L’evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona mesura l’evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l’estranger. En el cas concret dels titulars de comerços establerts a Cerdanyola, el percentatge d'estrangers arriba al 24,9%. 

Albert Fabà: "Hem de millorar el coneixement lingüístic dels nascuts a l'estranger"

Des del Consorci per a la Normalització Lingüística també veuen aquestes dades com una oportunitat, ja que la resposta en català és més elevada que la salutació inicial. "Hi ha més potencial de català del que s'utilitza d'entrada", va explicar Albert Fabà, que reflexiona sobre les dades amb relació a l'origen: "La llengua de salutació en els estrangers cau 40 punts. Hem de millorar el coneixement lingüístic dels nascuts a l'estranger". 

Per això, defensa que la possibilitat de fer vida comercial en català depèn en bona part del client: "Si ens adrecem adreça en català als comerciants, una part important contesta en català. No tenim dades de si els comerciants entenen el català, però en la gran majoria de casos que hem vist que l'entenien. Pots viure en català si mantens el català en qualsevol situació, en molt pocs casos no t'enenten". 

Núria Fernández: "És vital que col·laborem amb els comerços"

Núria Fernández, presidenta del Consorci de Normalització del Vallès Occidental, va alertar de la "clara crisi lingüística del català" i va posar en valor iniciatives com aquestes, ja que permeten conèixer la situació real de la llengua: "És fonamental que prenguem consciència". "És vital que col·laborem amb els comerços i els donem suport per facilitar l'ús del català. Necessitem que els comerços se sentin orgullosos de comunicar-se en català i que els clients sàpiguen que poden ser atesos plenament en català", va emfatitzar. 

On es parla menys català?

El sector de l'alimentació és on més s'utilitza el català en la retolació identificativa (81 sobre 100). En canvi, en el cas de la restauració i l'hostaleria cau fins als 53 punts i és el sector amb menys ús del català. "És el sector on caldria actuar més", analitza Albert Fabà.  

Maika García, coordinadora de dinamització del Consorci de Normalització del Vallès Occidental, va assenyalar que centraran bona part dels esforços en fer créixer l'ús del català a la restauració. Per això, impulsaran accions de sensibilització i treballaran amb les persones nascudes a l'estranger, que tenen molta presència en els llocs de feina d'aquest sector. A més, plantegen la possibilitat de fer un llista de restaurants "responsables lingüísticament".

 

L'ús del català, en retrocés

L'ús del català en la salutació inicial ha caigut quatre punts respecte a l'estudi de 2019, quan l'índex se situava en el 35. La part positiva és que la disponibilitat a contestar en català ha augmentat, passant de 60 a 68 punts. En la retolació identificativa l'índex d'ús del català ha baixat de 73 a 70 punts, mentre que en la retolació informativa ha caigut de 62 a 56.

 

Menys català que a Sant Cugat

L'estudi del Consorci s'ha realitzat a Cerdanyola i també a Sant Cugat del Vallès. En aquest cas, es constata que l'ús del català està molt més estès en els comerços santcugatencs. Per exemple, en la salutació inicial, l'índex de Sant Cugat és de 50 sobre 100, mentre que a Cerdanyola és de 31.

 

Accions en favor del català

L'objectiu del Consorci de Normalització Lingüística és obtenir dades per saber quins són els àmbits i sectors més prioritaris per impulsar accions en favor del català. Aquest informe "vol ajudar a l’ús del català en el sector comercial, que s’ha vist afectat per les transformacions sociodemogràfiques viscudes durant la darrera dècada".

Entre les línies de treball d’aquests plans, destaca el programa Comerços aprenents, pensat per ajudar i acompanyar al nou teixit comercial en l’ús del català. Consisteix en la realització d’entre 10 i 15 sessions breus de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç. La voluntat és donar l’oportunitat que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.