La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha decidit augmentar la gestió naturalitzada del seu campus a Cerdanyola del Vallès tenint en compte el context d’emergència climàtica en el qual ens trobem. Tot i que l’Autònoma ja fa un temps va començar a espaiar les segues en determinades zones del seu campus, ara s’ha decidit ampliar-ho a llocs com la zona de les columnes, davant de la Facultat de Veterinària i zones properes a l’avinguda Serragalliners, entre d’altres.
El campus de la UAB és un espai ric i divers de flora i fauna mediterrània de 260 hectàrees, 70% de les quals són terrenys agrícoles, forestals i zones enjardinades. A més de les 80 hectàrees de boscos amb pi blanc, roures i alzines, al campus s’hi han detectat 50 espècies de papallones, 47 espècies d’ocells nidificants i 12 espècies d’orquídees.
Així, amb la tornada a la “normalitat”, es vol afavorir la conservació d’herbassars i zones naturals en 10 zones del campus (en total, 3,5 hectàrees), on es permetrà que la vegetació evolucioni de manera natural. La mesura consisteix en només segar al costat del vial per prevenció d’incendis però deixar evolucionar cap a herbassar la resta de l’espai. Això va en la línia del que reclamen naturalistes i entitats conservacionistes de canvi de paradigma en la concepció del verd i de reconèixer el valor ecològic dels herbassars.
Orquídea Apifera a la UAB. FOTO: UAB
Properament, està previst que es dugui a terme un estudi comparatiu d’insectes pol·linitzadors en zones més intensives de segues i zones on se segui poc o gens. L’estudi està previst que el faci el CREAF amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. “En funció de com evolucionin aquestes zones (juntament amb els resultats que durà a terme el CREAF), caldria revisar les zones que deixem més naturalitzades, per valorar si cal fer alguna actuació específica (com ara detectar espècies invasores o segades selectives)”, explica l’Anna Florensa, de l’Oficina de Medi Ambient i del Grup de Jardineria de la UAB.
Abans del confinament, es va fer una prova pilot de gestió en la zona on s’hi realitza el seguiment de papallones diürnes al campus (projecte CBMS) que va consistir en no segar-ho tot alhora procurant sempre deixar espècies en floració als marges dels camps i camins. Amb aquesta gestió es va corroborar el potencial ecològic dels herbassars com a reservoris de biodiversitat, atès que contenen un gran nombre d’insectes pol.linitzadors com ara papallones, abelles, formigues i escarabats.
Aquesta naturalització suposa la continuació d’actuacions dels darrers anys que han permès reduir l’ús d’aigua en espais enjardinats i plantar més espècies autòctones i adaptades a la zona, diuen des de la universitat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.