La Plataforma per la Llengua denuncia que només l’1 % dels webs estatals estan traduïts al català

La Plataforma per la Llengua fa anualment, des de l'any 2017, una "observació exhaustiva dels portals web vinculats a l'administració estatal espanyola" per conèixer fins a quin punt s'hi pot accedir en català. 

Enguany, els resultats de l'estudi han decebut a l'entitat "com els darrers tres anys". Segons l'entitat "les pàgines traduïdes en algun grau continuen representant prop d'un terç del total i en la majoria dels casos es tracta de traduccions parcials o residuals. A més, les faltes d'ortografia i els errors lingüístics continuen sent un problema omnipresent en les traduccions, i la promoció de la fragmentació lingüística, que diferencia el català del valencià, ha augmentat sensiblement". 

La Plataforma per la Llengua denuncia doncs, que "els catalanoparlants no poden fer en la seva llengua tràmits com pagar l'IVA anual, sol·licitar la targeta sanitària europea o demanar l'informe de vida laboral a la Seguretat Social". 

D'aquesta manera, l'entitat ha registrat una petició a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, en la qual sol·licita "la inclusió del català a tots els webs de l'estat, la fi de les dobles versions que diferencien el català del valencià i l'esmena massiva d'errades". Si la resposta no s'adequa a les peticions la Plataforma assegura que tornaran a denunciar la situació al Consell d'Europa.

 

Les xifres presentades per la Plataforma per la Llengua

De les 389 pàgines observades per la Plataforma per la Llengua, només 119, el 30,6%, presentaven als usuaris la possibilitat de navegar en català. D'aquestes pàgines, només 4 estan traduïdes del tot en català, un 1,0 % del total. Es tracta d'una xifra molt semblant de la dels anys anteriors: 1,6 % el 2017, 1,1 % el 2018 i 2,0 % el 2019. 

Pel que fa a les pàgines parcialment traduïdes al català, és a dir que no permeten l'accés a tots els continguts i serveis en aquesta llengua, però que tenen les utilitats principals traduïdes, l'estudi conclou que només representen un 12,1 % de les prop de 400 pàgines estudiades. Una xifra de nou molt semblant a la dels darrers anys.

L'any 2020, més de la meitat de les pàgines web de l'Estat espanyol amb l'opció teòrica de navegar en català presentaven una versió simbòlica i residual. Concretament, són 68 de les 119 pàgines observades, el 57,1 %. Aquestes pàgines amb traduccions residuals només presenten en català alguns menús fixos de navegació i continguts generalistes i estàtics, sovint en la primera interfície, o com a màxim en una segona plana de navegació.

També destaquen que el 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català contenien errors lingüístics greus: faltes ortogràfiques, traduccions matusseres, accents girats, substitucions de punts volats per punts baixos, etc. A més, de manera molt recurrent, aquestes pàgines presentaven barreges lingüístiques en què els títols eren en català i els continguts en castellà o a la inversa, o menús fixos i desplegables amb algunes opcions en català i algunes en castellà.

Un altre element és la pràctica de la fragmentació lingüística. És a dir, es tracta el català com si no fos una única llengua, diferenciant-lo en termes de "català" i "valencià". Segons l'estudi de la Plataforma per la Llengua, l'any 2020 el 42,9 % de les pàgines amb versió en català feien aquesta diferenciació, amb casos tan alarmants com les pàgines web de Renfe o la Moncloa.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.