Plataforma Cultural DONES, una altra manera de viure la vellesa

 

Són grans. Són dones. Moltes d'elles, vídues i amb bastó. Han treballat, cuidat de familiars i rentat plats i calçotets durant molts anys, però això no ha extingit la seva curiositat per entendre el món on viuen i la seva voluntat de reivindicar el paper de la dona en la societat.

 

 

El que millor les defineix són els seus actes. Només durant el curs 2018-2019 que tot just s'ha acabat, van convidar a la Doctora en Història Contemporània per la UB Rokayah Navarro García a parlar sobre "cap a on va l'Orient Pròxim", van recordar "el motí de les dones de 1918 i la vaga de subsistències" amb les doctores Soledat Bengoechea i María-Cruz Santos, així com van organitzar la presentació de llibres com "La vida és vella" i "Us volia dir..." del pedagog i escriptor Jaume Cela i Ollé.

 

 

Fins i tot van organitzar una recollida de signatures per denunciar el poc nombre de noms de dones als carrers de Cerdanyola; segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, només n'hi ha 3. Signatures que, altrament, "com a única resposta van obtenir un 'la comissió nomenclàtor ja hi està treballant'", segons lamenta Mercè Adan, la bromista i energètica vicepresidenta de l'entitat, que ha vingut a l'entrevista carregada de documents i records. I és que, des de l'any 2008 (exceptuant una aturada entre el 2011 i el 2014) la Plataforma Cultural Dones ha organitzat mensualment conferències diverses, i ja fa quatre anys que també ofereix tallers de memòria, cinema i artesania de forma gratuïta a les dones grans de Cerdanyola.

 

 

Com a novetat, pel curs 2019-2020 també oferiran – sempre de forma gratuïta – tallers de "mindfulness" al Centre Cívic Sant Ramón els dimarts de 10 a 11 del matí de forma quinzenal a càrrec d'Àngel Solà. Però necessiten sang una mica més jove. "Volem incorporar gent d'entre 50 i 60 anys, per donar continuïtat a l'entitat", comenta la Mercè, amb 74 anys a les espatlles, 60 dels quals treballant el gènere, segons ella afirma: "Tenim el problema que totes som molt grans (algunes no són tan joves com jo), i moltes de nosaltres anem amb bastó. Pujar les escales de l'Associació de Veïns pot ser un perill". 

 

 

Les dones de la Plataforma

 

Però, qui són les dones que formen part d'aquesta entitat? Si parlem de Plataforma Cultural DONES, parlem de la ja esmentada Mercè Adan.  Sobre el paper, ella és la vicepresidenta de la Plataforma, i la Maria Rosa Creus la presidenta, però es veu a primera vista que la Mercè és qui realment tira endavant l'entitat, i les altres membres com la secretària Maite Vert o la tresorera Elvira Forcadell així ho corroboren. Totes dues van entrar a l'entitat a través d'Adan. De fet, ella mateixa ho reconeix: "Vaig posar-me de vicepresidenta per mirar de dividir tasques, delegar funcions i d'implicar a altre gent..." però tot i així, segueix sent la primera en arribar a preparar l'activitat i l'última en marxar després de recollir les cadires de l'Associació.  

 

 

A nivell acadèmic, la Mercè Adan va cursar el doctorat en Antropologia prehistòrica arribant a obtenir el DEA – utilitzava les vacances de la seva feina de comptable per anar a excavar a jaciments a Mèxic i Cuba, on va obtenir un Màster de Gènere. Entre altres investigacions, ha aplicat l'arqueologia industrial per estudiar el rol de les dones de Cerdanyola en el pas de la pagesia a la industrialització.

 

 

"Jo vaig conèixer a la Mercè a la Coral de Collserola", comenta la Maite, qui explica: "A mi em van prejubilar als 58 anys quan van fer un ERE a l'empresa on treballava, i necessitava mantenir-me activa". "A aquesta edat – la Maite Vert és de les més joves, 64 anys – tenim més temps lliure, però ens hem de fer veure i hem de dir que estem vives", remarca la secretària., afegint que "hem de ser visibles, com diu la Mercè".

 

 

L'Elvira Forcadell, de 74 anys, ha estat mestressa de casa i cuidadora des que es va casar amb 21 anys, i com diu ella, s'ha passat la vida "de portes endintre". Primer va haver de cuidar del marit, que va morir abans dels 60, i després també va haver de cuidar dels seus pares: "Jo no havia participat mai socialment de forma activa; a les manifestacions de l'11 de setembre hi anava amb el meu home, i para de comptar."

 

 

Ara farà uns 5 o 6 anys, va conèixer la Mercè a la llar d'avis del Banús (on Adan estava de presidenta), i es va engrescar, per primer cop a la seva vida, a participar. Ara se li han despertat "més inquietuds", ha conegut més gent i té, de base, els dijous i els divendres ocupats.

 

 

Els orígens: de companyes de cafè a Plataforma Cultural

 

El col·lectiu s'ha anat renovant molt durant el temps, i precisament la Mercè és l'única membre que queda de les promotores de la primera etapa de la Plataforma, nascuda al barri de la Farigola l'any 2007.

 

            Al barri de la Farigola no hi ha res, no hi ha ningú, i amb unes quantes dones que ens reuníem sovint per fer el cafè vam decidir formar un taller de cultura. 

 

"No havia de ser feminista, però els homes no van venir", comenta Adan. "Així, com els homes mai venien, vam decantar-nos de forma natural cap a temes femenins". D'aquesta manera informal, el grup d'unes set dones va començar celebrant les seves trobades al local on actualment està ubicat el Patronal Municipal d'Ocupació de Ripollet. A aquestes reunions, les diferents integrants del cercle es preparaven temàtiques específiques per exposar davant les companyes i després debatre-les.

 

Al principi fèiem les xerrades entre nosaltres, per a nosaltres. La persona que suggeria el tema se'l preparava

 

Així, la Plataforma neix amb el triple objectiu d'empoderar les dones, fer barri i "treure la gent gran de casa ni que sigui un cop al mes". Tot sempre "de forma totalment desinteressada, sense diners de per mig", segons explica Adan.

 

Llavors, l'any 2007 la seva tasca va arribar a les oïdes de la Rosa Vilaró, regidora de la Dona a l'Ajuntament de Cerdanyola, i de la tècnica Dolors Toló –a qui les membres de la Plataforma fan un especial reconeixement, ja que va traspassar recentment.

 

 

"El fet que hi hagués un col·lectiu de dones que es comencés a organitzar era molt valuós. Valia la pena donar-les suport, ja que més enllà de Dones per la Igualtat i del Safareig, que ja s'havia professionalitzat, en aquells anys no hi havia res", explica Vilaró.

 

 

Totes dues van convèncer aquest grup primigeni de dones a legalitzar-se com a entitat per tal de poder ajudar-les. Així, el 14 de maig de 2008 es va inscriure a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'entitat "Plataforma Cultural DONES", que ja agrupava al voltant d'una dotzena de veïnes.

 

 

D'entre les activitats d'aquella primera etapa, Adan recorda com el 8 de març de 2010 van comprar 16 roses vermelles, una per cada dona morta per violència de gènere aquell mateix any. Llavors, segons recorda Adan, el Patronal Municial d'Ocupació va reclamar l'espai i els va dir que es busquessin un altre lloc, i després d'un temps intentant mantenir l'activitat reunint-se a cases particulars, ho van deixar morir. Així, entre el 2011 i el 2014 l'entitat va fer una pausa en la seva activitat, i va coincidir que la Mercè va marxar del barri de la Farigola.

 

 

De la Farigola a "Cerdanyola de Dalt"

 

L'any 2014, la història es va repetir, però aquest cop al barri de Sant Ramón. De nou, un grup de dones que es trobaven en algun bar –aquest cop des del principi ja eren una quinzena–, decideix fer quelcom més.

 

 

"Estem en una franja d'edat que volem activitats una mica intel·lectuals, que ens posin al dia amb allò que va passant", comenta la Maite Vert, que explica que quan va sorgir la idea de constituir-se, la Mercè va recordar l'entitat que havia fundat el 2008, i va pensar en refundar-la.

 

 

 

Diferents generacions de feminisme

 

La Plataforma també treballa amb altres entitats, però ho fa de forma selectiva. La Mercè és crítica, aguda i combativa de naturalesa, i ho és també amb Dones per la Igualtat, amb qui "no ha reeixit el treball conjunt" perquè no estan d'acord "amb que es faci pagar per les seves activitats si la Caseta és pública i la paguem entre totes i tots". Ara bé, sí que interactuen amb elles i amb treballadores del Safareig al Consell Municipal de Polítiques de Dones de Cerdanyola, un "òrgan sectorial de caràcter consultiu, de participació, de col·laboració i assessorament al Govern municipal" que "els ha servit per conèixer gent amb inquietuds semblants". Justament aquest mes el Consell es va reunir per conèixer la nova regidora de Feminismes i LGTBI, Glòria Urbano.

 

 

Tot i així, la Mercè Adan comenta que "des que el Consell en els darrers quatre anys es va obrir a tothom -també a formacions polítiques-, l'interès dels assistents pot ser més ambigu; és realment d'igualtat de gènere o de presència política?". La mirada crítica de la Mercè no descansa. 

 

 

D'altra banda, el passat 11 de març van dur a terme, juntament amb La Figa Rebel, una taula rodona intergeneracional per debatre sobre si existeixen tasques específicament femenines i parlar de les cures a la llar, dins del marc de la gran mobilització feminista pel 8M.

 

 

La Rosa Vilaró, que va conduir aquesta taula, reflexiona sobre la importància que es trobin al camí les entitats joves i les que tenen més experiència: "A vegades tenim els mateixos problemes, perquè molts no han canviat gaire, però diferents maneres d'afrontar-los".

 

 

Moltes dones de la Plataforma també encarnen el salt generacional en el moviment feminista. Com la Mercè, lluitadora pel dret a l'avortament, la planificació familiar i el dret sobre el propi cos;  recorda especialment la campanya "jo també he avortat". Ella s'ha trobat sovint com li deien: "vosaltres sou les que aneu contra els homes". Per això, tem que s'associï el feminisme amb una lluita de gèneres, i té "dubtes sobre la conveniència de la paraula 'feminisme'".

 

La Plataforma es consolida i mira al futur

 

Actualment, l'entitat la conformen dones principalment de la zona de Cerdanyola de Dalt, però també hi ha membres que venen del Turonet. A les seves activitats, aplega entre 15 i 35 persones de mitjana, majoritàriament dones. Tal i com destaca la secretària de l'entitat, Maite Vert, la Plataforma està oberta a homes: "Si el dia que en ve un, és una festa!".

 

 

En Joan Duran és el psicòleg que condueix el Taller de Memòria, de forma totalment altruista. "Li'n diem de Memòria, però en realitat tractem més els sentiments, el pensament... i els records", aclareix l'Elvira. A més, la Plataforma Cultural DONES també ha col·laborat amb l'Associació de Gent Gran de Serraparera: durant un temps la Mercè hi va estar impartint classes d'informàtica de forma gratuïta. "Acostumats a l'aixada, les mans es van haver d'adaptar a la sensibilitat del ratolí", recorda la Mercè Adan.

 

 

A nivell econòmic, per imprimir cartells van a demanar als negocis locals, que citen com a patrocinadors. "És una cosa molt senzilla, molt de barri", diu l'Elvira, traient-li importància. També es presenten a les ajudes de l'Ajuntament per entitats socials.

 

 

 

Per iniciar el proper curs, les integrants de la Plataforma de moment tenen planejat celebrar un debat amb el Sr. Josep Maria Aranda i una jugadora del club d'hoquei femení, en motiu del 50è aniversari del les 24 h d'Hoquei a Cerdanyola; una xerrada sobre "Drets i deures del consumidor" promoguda per la Diputació de Barcelona i una exposició de pintura d'artistes amateurs. Altres projectes que la Plataforma baralla són fer una setmana dedicada a Antonio Machado, que culmini amb una excursió a la seva tomba a Colliure el dia 22, aniversari de la seva mort a l'exili.

 

 

Abans d'acomiadar-nos, la Mercè insisteix en què "tothom que tingui alguna cosa a dir, allà hi té  un espai!". I continua apuntant idees de possibles noves conferències a la seva llibreta.