Dia Mundial de l'Holocaust: Amadeu Comas i Comas, cerdanyolenc a Mauthausen

Cerdanyola del Vallès celebrarà una jornada simbòlica amb motiu del Dia Mundial de l’Holocaust, que es commemora internacionalment el 27 de gener. L’acte a la ciutat es farà un dia després, el divendres 28 de gener, amb participació de l’Ajuntament, l’Amical de Mauthausen i altres institucions i entitats cerdanyolencs i amb l’objectiu de commemorar el rebuig al nazisme i la democràcia a Cerdanyola. El mateix dia, el consistori i l’Amical de Mauthausen signaran un conveni de col·laboració per establir un programa anual estable d’activitats sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola.

Acte del 28 de gener

El 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar els presoners del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenaude; és per això una data assenyalada i l’escollida per la UNESCO per commemorar el Dia Mundial de l’Holocaust.

L’acte ‘Recordant les víctimes del nazisme’ del 28 de gener aprofitarà també per commemorar la Diada Nacional de l’Exili i la Deportació Republicana, que se celebra cada any el 5 de febrer. Es farà a la plaça de Francesc Layret a les 17.30 h. El conveni que signaran l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen establirà un programa fix d’activitats anuals sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola. Entre les iniciatives que s’hi plantegen, destaca la inclusió de l’Ajuntament de Cerdanyola en la Xarxa Mai Més. Aquesta xarxa creada al 2013, està formada per diverses institucions i entitats per preservar en conjunt la memòria de les persones que van ser deportades als camps de concentració.

Amadeu Comas, cerdanyolenc a Mauthausen

Tal com destaquen des de Amical Mauthausen, 10.000 persones republicanes nascudes a Espanya van ser deportades a camps de concentració nazis per considerar-se enemics dels règims de Franco i Hitler. Entre ells hi havia l’Amadeu Comas i Comas, un cerdanyolenc que va ser empresonat al camp de concentració de Mauthausen. L’Ajuntament va aprovar en Ple Municipal, el febrer de 2020, homenatjar Comas amb una Stolpersteine al carrer de Santa Anna. És una llamborda quadrada on es graven les dades de la persona empresonada.

Segons dades recopilades pel Museu Ca n’Oliver, Comas vivia al carrer Santa Anna, era cambrer i estava afiliat a la UGT. Va ser cridat a files durant la Guerra Civil espanyola el 31 de desembre de 1937. Quan va caure Catalunya, Comas va arribar a França amb les restes de l’Exèrcit Popular i les autoritats franceses el van internar en un camp de concentració. El cerdanyolenc va passar pel camp de presoners Stalag XVIIB (a Àustria) abans de ser traslladat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941. “Inicialment aquest camp era un únic nucli, però amb el temps es va anar expandint fins a esdevenir un dels complexos de camps de concentració nazi més grans d’Europa. A part dels camps principals de Mauthausen i Gusen va arribar a agrupar 50 camps satèl·lit que explotaven la mà d’obra esclava”, destaca el Museu de Ca n’Oliver.

Després de diversos anys internat, Amadeu Comas va sobreviure i va posar fi al seu captiveri el 5 de maig de 1945, quan les tropes dels Estats Units van arribar al camp. Aleshores, feia un parell de dies que els alemanys s’havien retirat i els interns havien substituït les banderes nazis per republicanes. A Mauthausen van empresonar el gruix de republicans espanyols deportats i èr això, les tropes americanes van ser rebudes amb un cartell en castellà que deia: “Els espanyols antifeixistes saluden les forces alliberadores”.

Veïns empresonats pels nazis

Segons les dades del Ministeri de Cultura, Amadeu Comas i Comas és l’únic cerdanyolenc localitzat fins al moment que va ser deportat a un camp de concentració nazi. Persones de poblacions veïnes també van ser empresonades durant els anys 40. A Ripollet es va localitzar Tomás Caballero, Josep Datzira, Sotero López i Juan Montesinos, els quals van morir l’any 1941 després de ser deportats a Mauthausen. Tots quatre han estat homenatjats amb llambordes Stolpersteine.

De Montcada i Reixac, dues persones van estar en camps de presoners: Rogelio Calduc Martí, alliberat de Mauthausen el 1945, i Eugenia Raimunda Levy, qui va morir el 1942 a Auschwitz. De Sabadell se n’han localitzat 25 persones, de Terrassa 21 i de Rubí, quatre.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.