Marià Martí: “Cada municipi hauria de tenir el seu propi projecte per Collserola”

Marià Martí és director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola des de 1993. Enguany fa deu anys que aquest espai es va constituir com a Parc Natural. En aquesta entrevista amb el TOT, Marià ens explica com hi ha afectat la pandèmia i els principals reptes de futur.  

 

Enguany farà deu anys que el Parc Natural de Collserola es va constituir com a Parc Natural. Com ha evolucionat el parc durant aquesta dècada?

Un tema important és que ja s'ha treballat en la redacció del nou Pla Especial de Protecció i en la modificació del PGM adaptant-lo a les exigències de la declaració de Parc Natural. El que passa és que encara està pendent d'aprovació definitiva, encallat a la Generalitat, i és necessari que es tiri endavant perquè el que tenim vigent és el de 1987 i, encara que sigui útil, s'ha quedat antiquat. Per una altra banda, aquesta dècada ha posat de manifest l'increment constant d'usuaris. A finals del 2019 vam fer una estimació en cinc milions d'usuaris, quan sempre havíem parlat de tres milions. Enguany, amb la pandèmia, encara en seran més.

Com ha afectat la pandèmia i el confinament al parc?

Amb la pandèmia s'ha posat de manifest encara més la importància de disposar d'espais naturals a les portes de la ciutat i el confinament va provocar un efecte rebot que ha compensat els pocs usuaris que hi ha hagut amb els que s'han apuntat ara de nous. La gràfica mostra que l'abril del 2019 vam tenir unes 450.000 visites. Un any després, a l'abril van ser 112.000. Però al maig, que és quan es va desconfinar la població, vam passar a 977.000, és a dir, quasi hem duplicat l'ús del parc en un any. Això posa en evidència que hi ha moments de saturació al parc.

Si el desconfinament també ha portat moltes massificacions, s'haurien de posar límits a l'ús del parc o mesures més restrictives?

Tenim pendent una taula de treball amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en el qual hem de fitxar els criteris mínims de l'ús als espais naturals protegits. Nosaltres no volem anar per lliure, entenem que aquest és un problema que es repeteix a tots els espais naturals. Ja hem vist als diaris la saturació al Montseny o als altres espais naturals. Ens hem de posar d'acord perquè també tenim conflictes d'usos.

Un d'aquests conflictes és la circulació de bicicletes dins del Parc. No s'està complint l'ordenança que regula la circulació dels ciclistes?

No s'està complint perquè no s'aplica. Nosaltres vam promoure l'aplicació d'una ordenança d'ús de les bicicletes amb marc sancionador i, com que nosaltres no tenim la competència, la vam transmetre als ajuntaments perquè la incorporin en les seves respectives ordenances i sancionin a aquells que incompleixin la normativa. Però és difícil l'aplicació d'un marc legal sancionador on bona part del territori del parc no té aquest marc sancionador; només hi ha quatre Ajuntaments que la varen aprovar fa tres anys i són el d'Esplugues, Sant Just Desvern, Molins de Rei i Sant Cugat. La resta no l'han aprovat.

I què et sembla la proposta de la plataforma Collserola Sport Respecte i Ciclisme de permetre corriols destinats a les bicicletes?

Ells diuen que volem prohibir l'ús de bicicletes pels corriols, però nosaltres el que hem promogut són les ordenances que tenim aprovades al parc des de l'any 2000 i que, després, s'han modificat, sobretot en el tema de les bicicletes. El tema és que nosaltres volem que la gent flueixi per la xarxa de camins i de pistes que tenim publicades al web, que són 720 km, i que no vagin per la resta de corriols. Si la gent flueix per tot arreu el parc, es queda aixafat i no hi ha zones de tranquil·litat per a la fauna. Però els Ajuntaments, la Generalitat i la Diputació de Barcelona haurien d'anar tots a una en el tema del marc sancionador. A partir d'aquí, ja podríem parlar de posar restriccions temporals d'ús de bicicletes a determinants indrets, durant els caps de setmana o bé amb horaris.

La caça a Collserola també crea polèmica entre els veïns si veïnes.

Nosaltres tenim un problema amb una espècie, que és el Senglar. La població d'aquest animal s'ha de controlar perquè si no es controla hi ha problemes d'accidents a les carreteres, d'agricultura i d'agressions a les persones. Aquests animals s'han de sacrificar, no hi ha una altra. S'ha parlat de donar medicaments per controlar la reproducció, però no hi ha resultats tangibles. Llavors, s'han de crear mesures que ajudin a reduir el nombre de Senglars o jornades de caça. Entenc que hi hagi problemes perquè si hi ha trets, tot i que controles els camins perquè no hi accedeixi la gent, molesta igualment. A més, un dels dies on es pot caçar són els dissabtes, que hi ha més circulació. És un problema complicat i amb el que estem convivint.

El parc natural també va prohibir pràctiques militars però darrerament hi ha hagut noves queixes que encara s'estan fent. Què en penses d'aquesta situació?

La caserna del Bruc, que és el col·lectiu que en fa ús, utilitza el parc per fer exercici físic, no són maniobres militars. Com les anomenen, són marxes tàctiques que algunes vegades les fan amb tot l'equipament. Les ordenances diuen que ho han de fer sense exhibir armament i passar a 500 metres de distància dels centres educatius i això s'ha complert. Ells fan els seus exercicis, te'ls pots trobar, sí, però com a qualsevol altre col·lectiu.

Quins són els reptes de futur?

Aconseguir que l'ús públic compleixi amb els requisits, és a dir, que hi hagi uns marcs sancionadors per perseguir comportaments incívics i nocius pel parc. També s'haurien de destinar més recursos per poder fer front a tots els desequilibris que tenim i, sobretot, amb una major implicació de les administracions. Cada municipi hauria de tenir el seu propi projecte per Collserola. Hi han d'entrar els Ajuntaments, però també l'Àrea Metropolitana perquè Barcelona és el que proveeix més usuaris al parc, amb quasi dos milions d'habitants. A més, encara arrosseguem el tema històric de la disciplina urbanística i en els últims anys hem aconseguit crear una oficina de disciplina urbanística on els Ajuntaments que no es veuen amb cor d'exercir les competències ho envien aquí i es fa una acció unificada, que és molt més operativa i eficient per combatre les ocupacions il·legals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.