Maika, membre d'Al-Anon: "L'alcohòlic pren la beguda i nosaltres patim la ressaca"

Cerdanyola és la seu d'una de les 300 germanors d'Al-Anon que hi ha a Espanya, una associació de rehabilitació de familiars de persones alcohòliques. Els 12 membres de l'associació cerdanyolenca es reuneixen cada dimarts de 18 a 20 h per parlar sobre com els afecta la malaltia dels seus familiars, quelcom que acaba consumint els seus ànims. Qualsevol persona que es necessiti beneficiar-se d'aquesta teràpia ho pot fer sense pagar quota fixa, trucant al número 650161817. 

Què és Al-Anon?

És una germanor que va sorgir d'alcohòlics anònims. Loise i Anne, les dones de Bill i Bob, els cofundadors de l'entitat, van pensar que si ells s'estaven recuperant, per què elles se sentien tan malament i encara patien aquesta vida que no era la seva? Van decidir partir dels 12 passos d'alcohòlics anònims, adaptant-los a les seves necessitats. Nosaltres som persones perfeccionistes i volem que tot surti bé, i quan no és així, ens agafa un estat de nervis... som persones neuròtiques.

Què es fa a Al-Anon?

Hi ha una persona moderadora, però ningú és més que l'altre, tots som servidors. Jo soc servidora d'informació pública. També tenim literatura pròpia d'autoajuda. A les sessions parlem de què ens preocupa, però sempre centrats en un tema. Per exemple, tenim uns llibres que són de reflexions diàries, per exemple la ira, i parlem de què ens ha passat al voltant d'això i com hem evolucionat al respecte. Al final, aquest programa ens ajuda a ser millors persones. He après que la ira no porta enlloc; el sentiment de culpa cap al meu marit era tan gran que després em quedava sense forces. Fa tretze anys que soc a Al-Anon i la meva vida ha canviat radicalment. La meva vida era molt fosca i no tenia ganes de viure, i gràcies a ells, i recuperat l'alegria de fer coses. La vida es pot fer més bonica tot i que l'alcohòlic continuï bevent.

Aquí va començar el meu procés de dependència, l'anava a buscar a la feina i em quedava allà esperant-lo fins que acabés el torn per tal que ell no begués.

Com és el procés de prendre consciència que es pateix la malaltia? 

Quan vaig començar a quedar amb el meu marit ja vaig notar que bevia molt: quan jo m'havia pres una cervesa ell ja portava cinc o sis. No li vaig donar gaire importància perquè no havia viscut l'alcoholisme des de prop. Però va arribar un moment que ho vaig veure massa perquè bevia a tota hora. Bevia des de primera hora del matí i al migdia ja em parlava agressiu, molt dèspota i de vegades fins i tot cruel, perquè ja no era ell.

Va arribar a perdre la feina perquè no s'hi presentava. Aquí va començar el meu procés de dependència, l'anava a buscar a la feina i em quedava allà esperant-lo fins que acabés el torn per tal que ell no begués. Vaig començar a deixar la meva vida de costat. Vaig perdre amistats i fins i tot vaig deixar d'estar amb el meu fill petit per controlar el meu marit. Ara m'adono d'aquesta bogeria, però en el moment no ho fas.

Com va arribar a entrar a Al-Anon?

En 4 anys vaig decidir que no podia més i vaig buscar ajuda. Vaig veure un anunci d'alcohòlics anònims. Ells em van parlar sobre Al-Anon. Vaig entrar amb la idea que em dirien que havia de fer jo per ajudar el meu marit. Em van dir que això no funcionava així, que Al-Anon era per mi perquè estava molt afectada i havia de recuperar la meva vida i la meva alegria. Jo estava capficada en com ajudar-lo i em van dir que no podia, que l'ajuda l'havia de buscar ell. Vaig fer de tot, xantatge emocional, plorar, enfadar-me, i mai va parar, perquè és una malaltia. De tot això m'assabento gràcies a Al-Anon, i començo a ser conscient de com estic jo i que haig de desenganxar-me d'aquesta codependència.

Volen pensar que poden controlar-ho i t'ho diuen. I això no és veritat, cap alcohòlic pot parar sol. L'alcoholisme és una malaltia per a tota la vida.

Com és viure el dia a dia junt amb una persona alcohòlica?

L'alcohòlic està afectat perquè beu però nosaltres estem afectats per l'alcohòlic. Som codependents i el primer que fem és viure la seva vida: ens preguntem què fa, on està, per què no ve. La nostra vida desapareix. Normalment, diem que l'alcohòlic pren la beguda i nosaltres patim la ressaca. Per això es passa tan malament, perquè no saps què fer. L'alcohòlic és mentider, manipulador i egoista... bàsicament són símptomes de l'malaltia. Llavors t'enreda i tu et deixes emportar per les seves exigències llavors et sents malament, crides, t'enfades... perquè no volies fer allò que has fet. És tot un cúmul de sensacions i emocions que et sobrepassen.

Com s'intenta ajudar l'alcohòlic? 

Al final tu no pots més que dirigir la teva pròpia vida. La de la resta no pots, i menys la d'un alcohòlic perquè tot i saber que tenen una malaltia, no la reconeixen. Volen pensar que poden controlar-ho i t'ho diuen. I això no és veritat, cap alcohòlic pot parar sol. L'alcoholisme és una malaltia per a tota la vida, per això es treballa al dia. Veiem que alcohòlics anònims funciona, que és una teràpia que no té dirigents i tots són iguals. És millor parlar-ho perquè sovint ho intentes amagar al teu voltant i fer com si no existís, però s'adona tothom perquè no es pot amagar.

A Al-Anon li van explicar com podia ajudar el seu marit? 

Per exemple, si deixo de pagar-li les factures del bar. Ell anava cada dia i deia, ja t'ho pagaré. I clar, com que et coneixen, al final et paren a tu i et reclamen els diners. Pagues més que res per la vergonya que et fa a tu, i això està molt mal fet, perquè mentre jo faci això l'alcohòlic viu molt còmode. A més, si jo em passo la vida matxucant-li i dient-li no beguis, no serveixes per a res... l'únic que faig és enfonsar-lo més perquè prou té ell sabent que no pot parar. Aquest sentiment de culpa el desprenen al seu entorn i ens culpen a nosaltres de les seves desgràcies.

Llavors jo aquí a Al-Anon he après a fer despreniment emocional, que és no oblidar-me de l'alcohòlic, però no faig cas del que em diu quan està begut. No entro en el joc de replicar-li i que ell tingui l'excusa d'enfadar-se amb mi i marxar per anar a beure. Quan al matí s'adona de què ha fet està més deprimit i llavors li dono suport.

Com va ser la convivència amb el seu marit durant el confinament?

Ha sigut fantàstic per a nosaltres, perquè he conegut molts grups online. He fet amistat amb gent de tot el món i ha sigut meravellós. Pel que fa a la relació amb el meu marit va anar bé. Des de fa quatre anys li he posat el límit de no beure ni a casa ni davant meu, i això ho està respectant. Llavors, durant el confinament no va beure perquè no es podia sortir. Tot i que estava esverat perquè necessitava alcohol i en aquest sentit sí va ser complicat. Però vam poder conviure: jo feia les meves reunions amb Al-Anon i ell s'entretenia per casa. Vaig usar les eines que em va donar Al-Anon de no entrar en conflicte, tot i que ell ho busqués. Un cop acabat el confinament ha tornat a beure. L'únic que puc fer és treballar perquè la meva vida sigui millor i que ell s'animi a buscar ajuda.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.