Les transformacions del carrer de Santa Teresa

A dia d’avui, el futur del carrer de Santa Teresa de Cerdanyola del Vallès està a l’aire, amb la venda dels terrenys que ocupen els Cinemes El Punt a una constructora que pretén aixecar 150 nous habitatges i la taula de treball amb els veïns i els grups municipals per a debatre el pla urbanístic congelada.

Aquesta, però, no seria la primera gran transformació que el carrer de Santa Teresa, un espai a mig camí entre allò suburbial i allò cèntric, ha experimentat al llarg del darrer segle.

El carrer de Santa Teresa ahir

El passat del carrer de Santa Teresa és testimoni de l’època de la Cerdanyola d’estiuejants i de l’expansió de les sales de cinema. Tal i com recull l’historiador Isidre Grau, els orígens del carrer de Santa Teresa estan estretament lligats a Ignasi Altimira, qui a finals del segle XIX va fer construir quatre cases de planta baixa i pis carrer avall, a mà dreta, “amb la idea d’urbanitzar un espai tan proper a l’estació del tren i destinar-les a lloguer per als estiuejants”.

Precisament, Altimira va ser qui va batejar el carrer en honor a la seva filla Teresa, mentre que també va completar la zona amb les dues torres modernistes de la banda esquerra, obra de l’arquitecte cerdanyolenc Gaietà Buïgas.

Ja a mitjans del segle XX, el carrer de Santa Teresa continuava tenint una aparença d’allò més discreta, però tot i així era un dels carrers més transitats pels cerdanyolencs. El secret? Acollia un dels llocs predilectes per passar l’estona tant per a grans com per a petits; un espai que alhora contenia infinitat d’aventures i paisatges: els cinemes Kursaal, fundats per la família Sallent durant els anys 40, enguany fa 75 anys. Eren només 500 butaques de fusta, que ja eren al mateix lloc on, avui, es troben els multicines El Punt.

A la cantonada, la cartellera penjada a la paret del forn Sisquella anunciava les fantasies que els cerdanyolencs podrien veure aquell cap de setmana. I just davant de la vorera del forn, cap altra vorera. En aquells anys, a la banda esquerra del carrer de Santa Teresa només hi havia l’era de ca n’Altimira, un descampat sense cases.

Segons explica Grau al llibre Cerdanyola, espai 50/2000, després d’una associació dels germans Cot amb la família Sallent que no va durar gaire, els Cot van decidir obrir el seu propi cinema al costat del ja existent Kusaal: el cinema Savoy.

 

L’expansió del Cinema Kursaal fins a convertir-se en els Cinemes El Punt

 

Conforme la població de Cerdanyola augmentava notablement amb la immigració de finals dels anys 50 i durant els 60, també ho feia el públic de les sales, i així és com la segona generació dels Sallent, Josep Sallent, va decidir aixecar un nou edifici, incrementant la capacitat fins a 1.800 butaques. D’aquesta manera, es consolidava el carrer de Santa Teresa com un centre neuràlgic per a l’entreteniment de la gent del poble.

Construcció del nou cinema Kursaal a l'any 1961 | Cedida

Els propietaris del Savoy es van veure incapaços de competir amb les millores del Kursaal, van decidir retirar-se, llogant el seu cinema als Sallent, que llavors van iniciar uns anys molt bons fins la crisi del vídeo de l’any 1982, tal i com explica Pere Sallent, fill de Josep Sallent i creador de la multisala líder a Catalunya, situada a Cornellà.

Per tal de superar el daltabaix econòmic que va suposar la irrupció del vídeo VHS, els Sallent es van marcar com a objectiu convertir el Kursaal en una de les primeres multisales del país, i posteriorment van tancar un tracte amb la Columbia, una de les 5 "majors" cinematogràfiques. Segons explica Sallent, es va comprometre amb ells a crear una nova multisala (ara, amb 8 sales) si li garantien pel·lícules d'estrena. Així era com l’any 1991 els cinemes -i de retruc el carrer Santa Teresa- experimentaven una nova transformació.

No trigaria a arribar la sèptima mutació, tres anys després, quan el Kursaal es converteix en "El Punt", ja amb 11 sales, que convertien aquest cinema de Cerdanyola en una referència a la comarca, amb més del 60% dels seus clients arribant fora de la ciutat. Aquestes sales, però, a la llarga amb prou feines aguantarien l’impacte del consum online dels productes audiovisuals.

D’aquesta manera, amb el creixement de la ciutat, la degradació d’alguns dels seus edificis històrics i el declivi dels cinemes, arribem al carrer de Santa Teresa d’avui.  

El carrer de Santa Teresa avui

Avui dia, si hom baixa pel carrer de Santa Teresa es troba a mà dreta algun edifici que amenaça runes, i a l’esquerra, uns pocs establiments comercials i cafeteries de restauració en cadena. De les quatre cases -protegides per catàleg- abans esmentades, només la darrera conserva un aspecte habitable. Les torres modernistes ja han caigut totes.

Carrer avall, i fidels als seus orígens, es conserven Villa Pilar i la botiga de mobles de la mateixa família, “Mobles Santa Teresa”. El blau marí de les parets exteriors dels Cinemes El Punt Vallès -avui en dia ja força apagat-  i l’immens pàrquing rodejat dels canyissars que voregen la via del tren configuren gran part del paisatge d’aquest curt i caòtic carrer.

Vista aèria del terreny de Santa Teresa amb l'edifici i el pàrquing dels cinemes, el riu i la via del tren | Ajuntament de Cerdanyola

El menjar italià -primer amb La Tagliatella i ara amb l’Espagetti- i els entrepans del Malagrapa completen l’oferta d’aquest carrer on, tal i com descrivia Grau en el seu llibre, s’hi respira un “present híbrid, entre suburbial i desolat”. Ja a l’any 2000, l’historiador denunciava la deixadesa del carrer de Santa Teresa, que ja fa temps que espera “una remodelació que no acaba de fer-se efectiva”.

El carrer de Santa Teresa demà

L’any 2018 coneixíem que la propietat d’El Punt Vallès havia decidit tancar l'equipament el 2020 i venia els terrenys on s’ubiquen els cinemes a una constructora privada per a urbanitzar habitatges.

En aquell moment, les alarmes a la regidoria d’Urbanisme del govern de Compromís van saltar, ja que el Pla General Metropolità (PGM) original de l’any 1976 contemplava la construcció de 150 habitatges i un “desenvolupament hostil, sense cap zona verda i sense contemplar espais per al comerç o el lleure ni connexió amb la resta de la ciutat”, en paraules del llavors regidor d’Urbanisme Ivan González.

 

Adéu als cinemes, hola zones verdes i nous habitatges?

 

Des de l’equip de govern de Compromís, que va negociar amb la constructora propietària dels terrenys Corpedificaciones , es va fer una proposta de modificació del PGM. Aquesta contemplava moltes més zones verdes i un nou equipament cultural, però també incloïa la construcció de 242 pisos enlloc de 150, així com dos edificis amb planta baixa més 9 pisos i uns altres dos amb planta baixa més 7.

Plànol de la nova proposta del govern de Compromís per la zona del carrer de Santa Teresa | Cedida

Davant aquesta situació, part del veïnat i els grups municipals de PSC, Ciutadans, PP,  ICV-EUiA i el PDeCAT van expressar la seva oposició total o parcial a la modificació proposada pel govern, tant durant com després del període d’al·legacions.

Ara, després que la proposta del govern de Compromís finalment fos rebutjada pel ple al mes de febrer, el futur del carrer de Santa Teresa és gairebé més incert que mai. Nous blocs de pisos? Equipaments culturals per a la ciutat? Zones verdes? A dia d’avui torna a estar vigent el pla original de 1976, però amb la porta oberta per plantejar un nou canvi en la planificació de la zona del carrer Santa Teresa.