Humana recupera més de 182.000 peces de roba a Cerdanyola

Les més de 87 tones recollides de gener a juny representen un estalvi de 278 tones de CO2 a l'atmosfera

 

 

Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha recuperat 87.917 kg de tèxtil usat a Cerdanyola del Vallès al primer semestre del 2019, amb "una finalitat social i ambiental". Aquest registre equival a 182.000 peces de roba, calçat, complements i tèxtil de la llar que  ja no s'utilitzen, però estan en bon estat i seran reutilitzades o reciclades, veient allargat d'aquesta manera el seu cicle de vida útil.

 

 

Aquesta reutilització i reciclatge del tèxtil té un benefici ambiental clar: les més de 87 tones recollides de gener a juny representen un estalvi de 278 tones de CO2 a l'atmosfera, segons informa Humana. Donar-li una segona vida a les peces de roba que ja no utilitzem contribueix a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Alhora, segons destaca la Fundació, el servei de recollida de les donacions als contenidors és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i tractament de residus urbans.

 

 

Només es recupera el 12% de la roba de què ens desfem els catalans

 

Tot i així, només un 12% es recupera selectivament per un gestor autoritzat per a promoure'n la reutilització o reciclatge, segons l'Agència de Residus de Catalunya.  Aquesta xifra està lluny del 50% que exigeix la Unió Europea per al 2020. Si aquesta dada és preocupant, ho agreuja el fet que el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem (després de l'orgànica, envasos i plàstics, paper i cartó, i vidre) i la que té el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%.

 

Segons un informe a nivell català que l'entitat publicava al maig, actualment, de mitjana hi ha un contenidor de reciclatge tèxtil per cada 3.000 o 5.000 persones, mentre que l'ideal seria que n'hi hagués un per cada 250-500 habitants. Els ciutadans són més propensos a reciclar si tenen el contenidor a prop.

 

 

"Des d'Humana aplaudim la tasca dels municipis que promouen la recollida selectiva del tèxtil, tot i que tenim per davant un llarg camí per recórrer plegats", valora Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya. I  insisteix: "Davant nostre hi ha una oportunitat i un enorme repte per a donar l'impuls definitiu a la gestió apropiada d'aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, en què prevalguin la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida. Tot això en un marc definit per un sistema de contractació pública verda i sostenible com a motor de creixement".

 

 

El motiu per a l'optimisme és la importància creixent de l'economia circular, que defineix els residus com a recursos, i el fet que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil (és una competència municipal) serà obligatòria per exigència de la UE a tots els països membres

 

 

Què se'n fa de la roba que deixo al contenidor d'Humana?

 

La roba dipositada en els contenidors d'Humana té dues destinacions: el 85% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:

 

  • El 52% es destina a la reutilització: el 13% mitjançant les botigues de moda sostenible d'Humana a Catalunya i el 39% s'exporta, principalment a l'Àfrica, on és venut a preus baixos per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
  • El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
  • El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
  • El 9% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.

 

 

El benefici social: ocupació verda i cooperació

 

Segons explica Humana, dos grans beneficis socials es deriven de la gestió sostenible del residu tèxtil: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.

 

 

El segon és l'aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'han vist involucrats als programes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de les seves contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, impulsar l'agricultura sostenible o lluitar contra el VIH/SIDA, entre altres accions.

 

Sobre Humana Fundación Pueblo para Pueblo

 

Humana Fundación Pueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció del medi ambient a través de la reutilització del tèxtil i desenvolupa programes de cooperació a l'Àfrica, Amèrica Llatina i l'Àsia així com de suport local al territori més proper.

 

 

Du a terme campanyes de sensibilització entorn de la importància de la reutilització i el reciclatge de tèxtil per a la protecció del medi ambient i com a font de recursos per a la cooperació als països del Sud. Té més de 550 empleats i forma part de la Federació Humana People to People, que agrupa a organitzacions de 31 països.

 

 

"Humana s'ha consolidat com un agent de l'economia social, l'economia verda i l'economia circular. Genera recursos, ocupació, incideix en l'àmbit local i promou el desenvolupament en l'entorn més proper", assegura Àgata Soler-roig, que afegeix: "A nivell social, els nostres programes tant a Catalunya com a l'Hemisferi Sud involucren a desenes de milers de persones, les condicions de vida de les quals milloren gràcies als recursos obtinguts amb la valorització del residu tèxtil, que permeten finançar aquests projectes".