Un equip d'investigació de la UAB crea una nanotecnologia que neutralitza la Covid-19

Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat unes nanopartícules que són capaces de neutralitzar el virus de la Covid-19, el SARS-CoV2, i podria combatre també altres virus. En concret, es tracta de nanoestructures esfèriques i biocompatibles que s’uneixen a la proteïna spike del SARS-CoV2 amb una alta afinitat, impedint la infecció de les cèl·lules.

Aquestes nanoestructures, que han denominat OligoBinders, són solubles, biocompatibles i estables en plasma. La seva gran potència d’unió amb les partícules víriques bloqueja la interacció entre la proteïna de l’espícula (spike) del virus i el receptor ACE2, situat a la membrana de les cèl·lules i que causa la malaltia de la Covid-19.

La recerca, publicada a la revista ACS Applied Materials & Interfaces, l’han dirigida Salvador Ventura i Susanna Navarro, investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB. En la recerca han participat també Molood Behbahanipour, del grup de recerca de l’IBB, i Roger Benoit, del Laboratori de Biologia a Nanoescala al Paul Scherrer Institute de Suïssa.

Experimentació amb un pèptid de llevat

Per desenvolupar les nanopartícules, l'equip ha explotat la capacitat d’autoassemblatge d’un pèptid petit de llevat anomenat Sup35, al qual han fusionat dues miniproteïnes, LCB1 i LCB3, que són molt estables i estableixen múltiples contactes amb la proteïna vírica. L’enfocament modular que han emprat els ha permès dissenyar dues nanopartícules esfèriques amb una "gran avidesa pel virus que fa que s’uneixin simultàniament a diverses proteïnes spike», segons Susanna Navarro.

Els investigadors destaquen la gran potència inhibitòria d’aquestes noves nanopartícules i el seu potencial com una alternativa eficient a la utilització d’anticossos monoclonals per a la captura o neutralització del virus.

Una gran potència antiviral

Les nanoesferes desenvolupades poden tenir aplicació en biomedicina, en tractaments autoadministrats per via nasal, en biotecnologia per a la producció d’equips de diagnòstic, o com a potencial agent profilàctic. La seva producció a gran escala seria fàcil i no costosa segons l'equip, ja que el seu assemblatge es produeix espontàniament després de la incubació de les molècules.

"L’estratègia modular que proposem podria adaptar-se per a altres virus d’interès, incorporant la regió inhibitòria corresponent a la nanopartícula. A més, ofereix la possibilitat de construir nanopartícules que combinin dues o més regions funcionals, que simultàniament s’adrecin a diferents dianes d’un mateix virus, per crear en el futur molècules amb activitats antivirals potenciades", assenyala Salvador Ventura.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.