Cèsar Martínez (Creu Roja): "En temes d’ajuda i pobresa hem augmentat un 200%"

Cèsar Martínez, coordinador de la Creu Roja Cerdanyola-Montcada-Ripollet, ha seguit a peu del canó durant l'estat d'alarma per la crisi sanitària per la Covid-19 atenent les necessitats de la societat, sobretot dels sectors que ja venien més desfavorits abans de la pandèmia. En aquesta entrevista amb el TOT ens explica quines són les accions que es van posar en marxa i com s'ha viscut aquesta crisi dins l'organització. 

 

Com va respondre la Creu Roja davant la crisi de la Covid-19?

Aquesta ha estat l'emergència més gran que l'organització ha pogut atendre els darrers temps. Des d'un principi, i des de l'àmbit local juntament amb totes les Creus Roges locals, autonòmiques, provincials i estatals, ens hem bolcat en tots els sentits. La Creu Roja ha posat tots els seus recursos humans, tècnics, voluntaris i materials a disposició de la població coordinant-se amb l'Ajuntament per a desenvolupar diferents accions. El que hem fet no han estat només accions de pobresa, en el sentit de cobrir les necessitats bàsiques de les persones, sinó també d'altres actuacions preventives sanitàries. Així, hem atès a les persones que es van quedar penjades durant aquesta nova situació però també hem continuat amb les que ja tenien una situació precària d'abans de la crisi i que ara s'ha agreujat.

Quines accions heu posat en marxa durant la pandèmia?

Hem portat medicines a domicili, hem fet entrega de la compra, hem donat menjar d'urgència tant a domicili com a la seu de la Creu Roja i també hem repartit material d'higiene i de la llar. Després, a les famílies amb nens, també se'ls ha repartit kits d'entreteniment, llibres i material escolar per als nens que ja seguien el nostre projecte de reforç escolar, i que hem continuant fent via online.
També hem repartit aliments per nens, bolquers, estris de bebè i, en algun cas, roba per a algunes persones. A banda d'això, hem posat en marxa les targetes de precompra d'aliments.

I després es troben les altres accions com les de repartir mascaretes, que vam ser més de 4.000 persones repartint mascaretes, i també amb la gent gran. Tot un grup de gent gran usuària, incloent-hi els voluntaris d'avançada edat, van fer un seguiment telefònic i d'acompanyament durant aquests mesos. Fins i tot, actualment, encara continuem amb algunes d'aquestes actuacions.

Podries quantificar el nombre de persones que han necessitat ajuda durant la pandèmia?

El que et puc dir és que, sobretot, en temes d'ajuda i pobresa hem augmentat un 200%.

Quin és el nou perfil de vulnerabilitat de les persones?

Són persones que mínimament anaven subsistint i, tot i que estaven al llindar de la pobresa, tenien els seus ingressos. Però que de cop i volta, aquestes persones no han tingut una font d'ingrés i s'han quedat a l'atur o amb un l'ERTO que encara no han cobrat i no han tingut per fer el pagament immediat de les coses bàsiques.

I com ho heu viscut vosaltres?

Amb molta por. Primer, el sentiment d'incertesa i el no saber qui estaria contagiat ens predominava. També hem actuat sobre persones que tenien el virus, i encara que sempre hàgim adoptat les mesures de prevenció, hem passat por. El personal i els voluntaris i voluntàries hem anat fent controls i, afortunadament, hem tingut molt poques incidències, però no deixàvem de tenir por perquè es tractava d'una cosa desconeguda i sempre penses amb les teves famílies. Sobretot, per totes les coses que havíem de fer presencialment.

Us ha canviat aquesta crisi com a organització?

Jo crec que ha canviat a tothom i a totes les organitzacions. Sobretot, perquè coses que abans eren impensables, com fer-ho tot telemàticament, s'han fet i s'estan fent. Nosaltres hem mirat de fer-ho tot al màxim per via telemàtica, per bé que algunes coses eren impossibles i s'havien de fer presencialment. També vam començar a fer cursos online per a gent gran, que és gent que no sap fer servir les tecnologies, i era una cosa complexa. A alguna família, fins i tot, li hem facilitat una tablet per poder fer el seguiment. També una altra de les novetats ha estat restringir l'accés a les persones que venien a la seu. La nostra seu sempre ha estat com un Ateneu, de tantes persones que venien.

Ja fa des de l'altra crisi, la del 2008, que la Creu Roja es va bolcar molt més pel tema social i d'ajuda a les persones. Ara, s'ha bolcat amb un 80% en el tema d'ajuda social. És el que té de bo l'organització: que segons van canviant els temps, es va adaptant.

Pel que fa als voluntaris i voluntàries, han augmentat?

Sí. Tenim molts voluntaris d'avançada edat que no van poder col·laborar i molta gent jove de la població es va oferir per ser voluntària. Fins i tot, no hi ha pogut participar tanta gent com ha volgut perquè això també suposa un procés i té una gestió. Una persona que s'ofereix voluntària necessita una mínima formació i estar inscrit per estar assegurat... Així que hem anat incorporant a gent nova, però no a tota. Una cinquantena de voluntaris han estat a peu del canó tot aquest temps. De fet, des dels primers moments, encara no hem deixat de treballar. De fet, són indefinides les necessitats que la gent pugui tenir i a les que l'administració no pot arribar. Però també és indefinida la gent solidària que s'ofereix a ajudar.

Quin és el repte de l'organització ara que ja ha arribat el rebrot?

Nosaltres, ja a mitja pandèmia, estàvem preparant la postpandèmia. El projecte Respon havia de ser Respon i Recupera, molt adreçat a tornar a buscar la independència de les famílies i amb moltes propostes pel que fa als temes d'ocupació i per a persones que havien de buscar una altra via laboral. El que passa és que això s'ha aturat perquè hem de continuar encara amb la línia que estàvem fent a causa dels recents rebrots, i mantenir els canals tant d'entrada de fons com d'ajuts bàsics i sempre coordinats amb els serveis socials. Ara ens hem tornat a centrar amb aquesta línia i la línia de sensibilització pels joves.

A més, aquesta crisi sanitària sembla que ha vingut per quedar-se, quines conseqüències tindrà això per a la població en els pròxims anys?

Ha tingut un impacte psicològic molt important i que segurament deixarà seqüeles importants. Encara que la situació millori, aquesta crisi tindrà moltes conseqüències, no tan sols en l'economia, ni en el desenvolupament de la societat, sinó mentals per a la població. Moltes famílies i persones han patit una situació d'angoixa i han perdut algú estimat de qui no s'han pogut acomiadar i fer dol. També el tema de passar per una situació d'atur després d'estar tota la vida treballant i de no tenir recursos per pagar el lloguer i no tenir diners per alimentar els fills... Com no ha de tenir seqüeles psicològiques això?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.