Cerdanyola acull la IX Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme

El director del Museu d'Història de Cerdanyola, Joan Francès, va presentar el projecte ‘L’Espai de Memòria democràtica de l’Església Vella de Sant Martí i el cementiri municipal’

El Museu de Ca n’Oliver va acollir, el passat dijous 23 de novembre, la IX Trobada que aplega els municipis i entitats memorialistes que estan adherits a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme promoguda per l’entitat Amical Mauthausen i altres camps.

La trobada, que té l'objectiu de posar en comú i reflexionar sobre les polítiques públiques de memòria, les experiències implementades i el paper dels governs municipals en el seu desenvolupament, va comptar amb la presència de l’alcalde, Carlos Cordón, la regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Sabadell, Sílvia Garcia, el diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro, i el President de l’Amical, el Sr. Joan Cavo.

A la trobada va tenir lloc una ponència marc dedicada a la implementació dels programes de memòria als municipis a càrrec de Domènec Martínez, sociòleg i membre de l’Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme. També es van presentar els nous recursos de l'entitat Amical Mathausen, els tallers ‘Cinema i Holocaust’ i el projecte ‘Carretera a Gusen’. Per últim, es van exposar quatre experiències municipals de Terrassa, de L’Hospitalet de Llobregat, de Sant Just Desvern i de Cerdanyola del Vallès.

En el cas de Cerdanyola va presentar, de la mà del director del Museu d’Història de Cerdanyola i responsable dels programes de recerca històrica i memòria, Joan Francès, el projecte ‘L’Espai de Memòria democràtica de l’Església Vella de Sant Martí i el cementiri municipal’. En la seva exposició el Francès va explicar la història de les esglésies de Sant Martí de Cerdanyola, les foses comunes de la Guerra Civil i l’evolució del temple fins al 1990 quan es van fer els primers treballs de restauració.

Per acabar, va explicar els treballs per reconvenir l’església en un espai ciutadà i un espai de memòria democràtica.  També va fer referència a la proposta museogràfica de l’interior i la senyalització exterior que vincularia aquest conjunt patrimonial als espais de memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Pilar Adell, regidora de Memòria, Museus i Arxiu Històric va tancar l’acte agraint a tothom la seva col·laboració i assistència i destacant la importància de treballar amb profunditat aquests temes i, sobretot, amb la gent jove.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.