El dijous 9 de gener, la concentració setmanal del CDR Cerdanyola a la plaça de Francesc Layret va mirar cap al conflicte kurd a Siria. L'Abir, professora i refugiada kurda a Cerdanyola del Vallès, va explicar la seva experiència davant una trentena de persones.
"Ens deien que el conflicte amb el Daesh s'havia acabat i que podíem tornar a casa, però no era així i el Kurdistan sirià seguia sent bombardejat per Turquia i els grups armats de l'oposició siriana", va explicar Abir. A causa d'aquests atacs, tal com explicava la professora kurda, molta gent ha fugit i pobles de la frontera amb Turquia han quedat buits. "Molts dels meus familiars han passat nits al carrer, a casa de coneguts o al mig del camp", va relatar, afegint que "la situació és crítica".
El poble kurd és una minoria ètnica del Pròxim Orient i no tenen un estat. De fet, es considera la minoria ètnica més gran sense estat. Es calcula que el poble kurd supera els 55 milions de persones i viuen en un espai geogràfic que comprén zones de Turquia, on hi ha el 45% dels kurds, Síria, l'Iran i l'Iraq.
Llegint el seu discurs en català, Abir va explicar que més d'un milió dels tres milions de persones que viuen al Kurdistan sirià es veuen forçats a abandonar les seves ciutats: "Davant de cada casa hi ha un cotxe aparcat per poder fugir si hi ha bombardejos i hi ha cues a les farmàcies i fonts". Abir també va destacar que, tot i la solidaritat de la gent, les ciutats no tenen les infraestructures suficients per encabir tantes persones i que fins i tot les escoles serveixen de refugi. "Hi ha un sentiment de decepció perquè la gent se sent sola davant d'un dels exèrcits més forts del món", va concloure.