La salut mental als instituts cerdanyolencs: creixen els casos entre els joves i els docents

Diversos factors han contribuït a l’empitjorament de la salut mental juvenil i els centres educatius hi han de treballar cada vegada més

Cada vegada es parla més de salut mental. Els problemes de salut mental han augmentat entre els joves. Segons el Baròmetre Salut i Benestar de 2023, un 59% dels joves espanyols han patit algun tipus de transtorn mental l'últim any. Aquest increment tampoc ha passat desapercebut pels docents, qui li toca viure aquests transtorns de ben a prop, a les aules. L'institut IOInvestigación i el seu estudi "Diagnóstico de la salud mental en las aulas" afirmen que el 93,2% dels docents enquestats creuen que hi ha increment dels problemes de salut mental.


Les patologies més freqüents entre els joves

Les principals patologies de salut mental, segons aquest estudi, són el TDA/TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat o sense) amb 81%; l'ansietat amb 66,4% i els intents autolítics i/o autolesions amb un 65,9%. Sobre aquest darrer problema, el 62,7% afirma que hi ha hagut algun cas d‟intent autolític entre el seu alumnat.

Altres patologies destacades són els trastorns de l'espectre autista amb 64,7%; els trastorns del comportament amb 56,9%; els trastorns de la conducta alimentària amb un 47,4%; la depressió amb un 40,1%; les conductes destructives o desafiants amb un 34,1%; les addiccions amb 17,2% i la psicosi amb un 6% de casos.

 

Els transtorns de l'alimentació, uns dels més comuns entre els joves

Els instituts cerdanyolencs tampoc s'escapen d'aquestes patologies. Des de l'Institut Gorgs afirmen al TOT Cerdanyola que molts casos es detecten "perquè alumnes amb aquestes patologies comencen donant senyals físics", que tenen a veure amb el trastorn de conducta alimentària.

"Entre nosaltres apareixen els temes que tenen a veure amb trastorns relacionats amb l'alimentació", explica la Mariona, estudiant del centre. La manera en com afronta la resta de companys quan es troben aquestes situacions també és delicada. Primer, "hi ha un punt de por, de no saber que fer o preguntar-se què vol que faci aquesta persona" i, després, "hi ha una sensació de pensar que m'estic ficant en un tema on no se'm demana i això fa que al final no fem res".

"No tots els trastorns van relacionats amb una pèrdua de pes. Crec que hi ha dos tipus, els que de vegades aquí s'acaben desmuntant i altres que ens assabentem a través de les famílies, les quals ens demanen que es porti en secret", comenta la directora del centre, Patrícia Galiana.

 

Transtorns mentals i autolesions

Les autolesions també han augmentat. Gemma Fuentes, orientadora del centre, explica que "hi ha una part en què els alumnes busquen respostes en llocs com les xarxes socials i també una imitació social". En aquest sentit, afegeix que com a societat estem "separant físicament als joves i que no tingun una relació amb altres persones".

La Cinta, cap d'estudis del centre, afegeix que "a més els joves passen moltes hores sols" a causa dels horaris familiars. Pel que fa a com reaccionen els pares quan se'ls comunica que el seu fill/a pateix un trastorn de salut mental, comenten que es troben amb "pares que ho neguen i després els que de seguida actuen".

Des del Departament d'Educació reconeixen que en els darrers anys "han facilitat molts protocols per detectar situacions d'aquest tipus" i remarquen que "l'ajuda dels docents és més gran que la que podem rebre per part del Departament d'Educació". El centre educatiu compta també amb especialistes.

Segons dades oficials, un 27% dels adolescents a Catalunya s'han autolesionat alguna vegada i s'ha detectat un augment en les temptatives de suïcidi i en el malestar emocional dels adolescents en els darrers anys. Tot i això, només el 44% dels menors entre 13 i 17 anys amb conductes suïcides ha rebut tractament psicològic en els darrers anys, tal com assenyala la Fundació ANAR.



La salut mental no només afecta els joves, també afecta els docents

Pel que fa als docents, expliquen que la seva línia és "intentar fer un acompanyament real i pròxim amb els companys. Nosaltres ens acompanyem entre nosaltres, ja que és molt important el lloc de feina".

La Mariona, alumne del centre, explica que els mateixos alumnes noten si un docent està bé o no. "Nosaltres això també ho notem. Si notem que entre ells s'estan cuidant, ens dona la seguretat en saber que si nosaltres un dia ho necessitem, també ho faran amb nosaltres", comenta.
"Si és cert que quan un mestre detecta que un alumne ho està passant malament, té més eines", afegeix.

Les docents afegeixen i agraeixen que els alumnes a vegades facin un pas endavant i mostrin el seu escalf amb el docent que no ho està passant bé.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.