Ramon Martos: "El procés de Memòria Democràtica ha quedat encapsulat i no s'ha fet massa pedagogia"

Ramon Martos és historiador i autor del llibre "Historia d'un oblit. Quatre xarnegos i dos desgraciats. Societat i lluita antifranquista a Cerdanyola i Ripollet 1960-1977". Martos a més, serà una de les persones que participarà aquest diumege a la inauguració que farà el Museu d’Història de Cerdanyola del Vallès dedicada a la vaga general de 1973, quan els treballadors que construïen la tèrmica del Besòs es van posar en vaga per reivindicar millores laborals i en què durant els enfrontaments, la policia va disparar diversos trets que van causar la mort a Manuel Fernández Márquez. Com a conseqüència, es va produir un fort moviment de solidaritat de sectors obrers, de ciutadans, eclesiàstics i estudiantils. Per aquest motiu, al TOT hem volgut parlar amb aquest ripolletenc. 

 Primer de tot, parlem una mica del teu llibre, "Historia d'un oblit. Quatre xarnegos i dos desgraciats. Societat i lluita antifranquista a Cerdanyola i Ripollet 1960-1977". Com sorgeix la idea? 

La tenia pensada feia temps i que m'agradava. Sorgeix arran de les vagues i la situació que vaig viure quan vaig entrar al PSUC com a responsable de la Juventut Comunista. Era una cosa que tenia pendent amb mi. 

El diumenge 23 de març, Cerdanyola inaugurarà l'exposició "Segur que tomba: moviments i accions de lluita antifranquista" Que creus que es podrà veure en aquesta exposició? 

Sincerament no he vist quina documentació posaran. Crec i espero que trobem documentació del moment que sigui una referència per a les persones que hi vagin. Que reflexin el tipus d'accions que es feien de forma clandestina i que nosaltres distribuiem com podiem. En tot aquest procés, el primer que sorgeix és un atur general que afecta principalment a Cerdanyola i la fàbrica Sintermetal. 

Com va canviar la societat a partir d'aquí i quines millores van haver en àmbits generals? 

La societat en aquells moments no va canviar en res. La dictadura va seguir, els grisos va estar quasi un any a la porta de Sintermetal i es va difondre molt que hi havia un moviment reivindicatiu de llibertats democràtiques i encara que el moviment obrer de Cerdanyola-Ripollet va quedar una mica escapçat, va sortir la Meler. La Meler va agafar la bandera de dirigir els temes reivindicatius. Es va entrar en contacte amb molta més gent. 

Aquesta exposició s'emmarca dins del projecte Memòria en Xarxa. Vosté com a historiador com veu d'importants aquestes activitats? 

Són molt importants. Precisament és una de les mancances que hi hagut tots aquests anys. Aquest procés de Memòria Democràtica ha quedat encapsulat en la gent que ha vingut però realment no s'ha fet massa pedagogia. Feia falta però no podem fer actes d'autoconsum. S'han de buscar altres tipus de vies com poden ser escoles o altres tipus d'actes que facilitin que arribin a la població i a la gent jove. La meva petita critica és que són petits actes d'autoconsum. A Cerdanyola se'nn parla molt poc de la dictadura. Sobretot en el moment històric que vivim amb l'extrema dreta. 

 

Ara se'n parla molt de la Memòria Democràtica i de l'extrema dreta, vosté mateix ho mencionava. Que creu que s'ha fet malament perquè molts joves hagin arribat a abraçar els discursos de l'extrema dreta i com creu que s'ha de lluitar contra l'auge de l'extrema dreta? 

Crec que es deu a la falta d'oportunitats de molt tipus, de vivenda, la manca de feina,... Crec que totes aquestes coses fan que els joves hagin deixat de creure en la democràcia. Abans la gent estava per una sortida moderada. La societat és molt diversa. Que hi hagi gent que voti a l'extrema dreta sempre hi haurà. El que hem de mirar és que hi hagi el mínim de persones que votin a l'extrema dreta i hem d'arribar a acords. La manera de combatre-la és no agafar el seu discurs i tenir un discurs propi. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.