El 17 de juny de l’any passat, Carlos Cordón prenia possessió a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès, revalidant el càrrec despés del seu primer mandat (2019-23). El Partit Socialista de Catalunya (PSC) va arrassar a les eleccions municipals del 23 de maig, aconseguint una majoria absoluta que els permet governar en solitari. Un any després, el TOT Cerdanyola repassa tot el què ha passat i què ha canviat a la ciutat en aquests 365 dies.
Economia
Superàvit
El resultat pressupostari del 2023 va tancar en positiu amb un superàvit de 5.243.322,19 euros i un romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 16.937.997,54 euros. La gestió mitjana de la despesa corrent es va situar gairebé en el 90%, i el govern va destacar "la bona solvència de l’Ajuntament”, amb un límit del nivell d'endeutament d'11,3 milions d’euros.
Tot i això, la principal queixa de l'oposició segueix sent el grau d'execució de les inversions previstes. El 2023 es va tancar amb un 38% de les inversions executades.
Un pressupost “progressista”
El pressupost inicial de 2024 ascendeix a 72.375.771 euros. El govern, que va titllar-lo de “pressupost progressista” en el moment de l’aprovació, vol destinar durant aquest any 4,3 milions d’euros en polítiques socials, 1,6 milions a potenciar l'activitat econòmica local, fomentant l'ocupació i donant suport al comerç de proximitat, i 14 milions en la recollida de residus i la neteja viària, per tal de millorar l'espai públic.
Arribada d'empreses
Durant aquest any de mandat s'ha anunciat l'arribada d'algunes empreses importants al municipi. D'una banda, el nou magatzem logístic de l'editorial Penguin Random House, que ja s'està construint als antics terrenys de l'Aiscondel i està previst que la plantilla es comenci a traslladar després de l'estiu. D'altra banda, la Generalitat va anunciar que la instal·lació de la planta de producció de xips de Catalunya, Innofab, s'ubicarà a Cerdanyola i estarà operativa al 2026.
Projecció de la futura nau de Penguin Random House a Cerdanyola. FOTO: SEGRO
Pujada de l’IBI
Una de les mesures d’aquest govern que ha portat més cua ha estat l’augment d’un 11,6% de l’Impost sobre bens immobles (IBI). Des de l’1 de gener d’aquest any, els veïns de Cerdanyola paguen 13,25 € més que l’any passat per rebut mitjà.
Això li suposarà a l’Ajuntament recaptar 2 milions d’euros més a l’any, la qual cosa “servirà per a fer front a l’augment de la despesa en subministraments, sobretot llum i gas, que incrementa en 1,9 milions d’euros (un 82% respecte l’any passat)”, segons el govern.
Habitatge
L’habitatge segueix sent un dels principals problemes pels cerdanyolencs. Tant és així que a l’enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona el juliol de l’any passat l’accés a l’habitatge era el principal servei de la ciutat que pitjor valoren els ciutadans.
Un any de rècord
Cerdanyola va tancar el 2023 amb un preu mitjà del lloguer de 859,18 euros mensuals. És la xifra anual més alta registrada al municipi, segons dades de l'Incasòl, que ofereix la sèrie històrica des de 2005.
Des del 15 de març d’aquest any es comença a aplicar l'Índex de preus del lloguer a Cerdanyola i 139 municipis més de Catalunya, considerats 'zona de lloguer tensionat’.
El Parc de l’Alba i el sector Santa Teresa
El gran projecte pel que fa a habitatge és el del Parc de l’Alba, on hi han d’anar en un futur 5.000 habitatges, la meitat de protecció oficial. El passat mes de maig, l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) va vendre a les cooperatives d'habitatge Fem Ciutat i Llar Unió Catalonia, una parcel·la destinada a construir 283 habitatges de protecció oficial al Parc de l’Alba.
Tot i que aquest macroprojecte no és competència directe de l’Ajuntament, aquest hi té totes les esperances posades per tal de sol·lucionar aquest problema que fa tants anys que persisteix al municipi. L’altre projecte, que ja s’està duent a terme, és el dels habitatges del sector de Santa Teresa, al solar on hi havia els antics cinemes El Punt.
Imatge aèria de la parcel·la del Parc de l'Alba on es construiran 283 habitatges de protecció oficial. FOTO: Gencat
Equipaments
Museu d’Història a Ca n’Ortadó
La casa de Ca n’Ortadó es convertirà en el futur Museu d'Història de Cerdanyola. El 30 de maig el ple municipal va votar a favor de l'aprovació inicial del projecte de rehabilitació i adequació interior de l’edifici. L'objectiu del consistori és que aquest espai sigui habilitat com a centre d'interpretació i documentació de la Cerdanyola Urbana, és a dir, a partir del segle XX.
Les incognites de les altres cases patrimonials
A Ca n’Altimira han acabat les obres d’adequació de l’entorn de l’edifici i a l’abril es va aprobar l’adjudicació de la redacció del projecte d’obres de rehabilitació de la masia per crear un nou centre cívic-lab que s’ha de convertit en la seu de la ‘Ciutat del Coneixement’. A la Torre Llopis ja s’han iniciat les obres de restauració general del jardí i de la tanca; i a la Torre Vermella s’està redactant el projecte per poder intervenir en les cobertes.
A diferència de Ca n’Ortadó, els partits de l’oposició han criticat en més d’una ocasió la manca de projectes per a les cases patrimonials propietat de l’Ajuntament, més enllà de les respectives rehabilitacions.
Ca n'Ortadó a l'actualitat. FOTO: Ajuntament de Cerdanyola
Hospital Ernest Lluch
L’eterna esperança dels cerdanyolencs sembla que avança, tot i que a passos curts. L’estiu els ajuntaments de Cerdanyola, Ripollet i Montcada van sol·licitar formalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la redacció del document de Modificació puntual del PGM i al mes de gener va ser aprovat pel Consell Metropolità.
Quarta llar d’infants municipal
Al mes de març l’Ajuntament va anunciar que Cerdanyola disposarà d’una nova escola bressol municipal al carrer Ample. Serà la quarta escola bressol de la ciutat, tot i això encara no se sap si estarà disponible de cara al curs que ve, ja que es necessiten una sèrie d'obres per adequar-lo a la normativa vigent del Departament d’Educació de la Generalitat.
Esports
El problema d’equipaments esportius cada vegada és més present a Cerdanyola. Les obres del ZEM Riu Sec, que haurien d’haver començat fa un any, s’espera que s’iniciin durant aquest 2024. El pressupost municipal d’enguany ha destinat 4,2 milions d’euros per a aquest equipament.
Seguretat
Disminueixen els robatoris
Durant l’any 2023, els delictes contra el patrimoni van patir un descens, destaca un 21% menys (131) dels robatoris amb força a l’interior de vehicles, i 12,9% menys (121) dels robatoris amb força a domicilis. També han disminuït en l'últim any els robatoris amb violència i/o intimidació, un 23,2% (86).
Augmenta l’incivisme
On sí que hi ha hagut un augment és en els incidents de convivència i incivisme. L’any passat se’n van produir 1.437, un 31% més que l’any anterior. Des de l’Ajuntament asseguren que s’està actuant de forma contundent contra aquestes dinàmiques per revertir la corba ascendent. Des del mes de gener d’aquest any s’ha posat en marxa un pla d’actuació especial amb la implementació de patrulles de la policia local vestides de carrer per poder detectar i actuar amb major contundència.
Plantilla de Policia curta
La plantilla de la Policia Local, actualment, és d’una cinquantena d’efectius. Tot i això, la voluntat del govern és la d’augmentar la plantilla considerablement. De fet, a principis d’aquest any, l’Ajuntament va obrir vuit places d'agents de la Policia Local per tal d'ampliar la plantilla del cos aquest durant aquest 2024, tot i que ja van avisar que no seran cobertes totes durant aquest any.
Un agent de Policia Local durant la festa major del Roser de Maig. FOTO: Policia Local
Política
Presència de l’extrema dreta
L’entrada de VOX l’Ajuntament ha generat malestar entre els partits del consistori, que el març van formalitzar un acord per "eliminar el feixisme de les institucions". El govern del PSC, juntament amb ERC, Guanyem, En Comú Podem i Junts per Cerdanyola van firmar aquest acord impulsats per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de Cerdanyola.
Palestina i Israel
El conflicte internacional entre Israel i Palestina també ha arribat a Cerdanyola. Des del 7 d’octubre la violència s’ha intensificat, sobretot a la franja de Gaza, on els bombardejos israelians han deixat milers de morts, molts d’ells civils. En aquest sentit, el govern s’ha poscionat en contra de la violència que està pàtint el poble palestí i es va adherir a la moció presentada per l’entitat Cerdanyola amb Palestina, que demanava que no es realitzi cap manifestació o acte que contribueixi a justificar l'ocupació israeliana de Palestina.
Representants de Cerdanyola amb Palestina presents al ple municipal. FOTO: Cedida
Mobilitat
Zona de Baixes Emissions
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Cerdanyola del Vallès entrarà en funcionament a partir de l'1 de juliol i ha sigut una altra de les accions del govern que ha portat cua. Primer de tot perquè arriba un any tard del que estava prevista, la qual cosa el govern justifica dient que “va de la mà amb l’AMB”. Més endevant, les crítiques de l’oposició s’han centrat en “la mala planificació dels carrers perimetrals” i que “no s’han tingut en compte al conjunt dels veïns”.
Sequera
Cerdanyola ha viscut una situació crítica abans d’aquesta primavera, que l’ha portar a entrar en fase d'alerta per la sequera i que la Generalitat posés un límit al consum diari per persona a tots els municipis de la conca Ter-Llobregat. Tot i que Cerdanyola sempre ha complert aquest límit, a finals de l’any passat es va aprovar el Pla d’Emergència en situació de Sequera, una eina que havia de servir per a l’anàlisi de l’estat de la xarxa d’aigua i de les infraestructures del municipi.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.